Visualitzacions de pàgina l'últim mes

EXERCICIS D' APROFUNDIMENT BATXILLERAT

EXERCICIS DE PRONOMS


Assenyala la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los per pronoms febles.
No ens havien assignat cap aula.
Penja-li l’abric a la perxa!
S'està acostumant a alçar-se prompte
Lliureu la circular a les vostres famílies!
Tots els dies em compre un gelat al carrer de dalt.


SOLUCIONS
Assenyala la funció sintàctica dels complements subratllats
i substitueix-los per pronoms febles.
No ens havien assignat cap aula. No ens n’havien assignat cap.
CD
Penja-li l’abric a la perxa! Penja-li-hi l’abric.
CCLL
S'està acostumant a alçar-se prompte, S’hi està acostumant
CRV
Lliureu la circular a les vostres famílies! Lliureu-los la circular!
CI
Tots els dies em compre un gelat al carrer de dalt.
CCLL
Tots els dies m’hi compre un gelat
No li han permés traure els llibres de la biblioteca.
CCLL
No li han permés traure’n els llibres
Us heu tornat bojos. Us hi heu tornat
C PRED.


Tots els dies m’hi compre un gelat
No li han permés traure els llibres de la biblioteca.
Us heu tornat bojos.

FONÈTICA

Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. repassant: sorda o sonora?
2. Vostra Beatitud : sorda o sonora?
3. setembre: oberta o tancada?
4. bescoll: oberta o tancada?
5. governador: oberta o tancada?
6. excepte: oberta o tancada?
7. les ovelles: sorda o sonora?
8. dels Quatre: sorda o sonora?
9. que no pluja: sorda o sonora?
10. afegir-me. sorda o sonora?

b) Subratlla les vocals elidides

1 un papa en camisa és un papa
2. com si el cel
3. tots excepte el meu cosí
4. però no es pot triar
5. vingué el cubiculari a despertar-me

solucions

1. repassant: sorda o sonora?
2. Vostra Beatitud : sorda o sonora?
3. setembre: oberta o tancada?
4. bescoll: oberta o tancada?
5. governador: oberta o tancada?
6. excepte: oberta o tancada?
7. les ovelles: sorda o sonora?
8. dels Quatre: sorda o sonora?
9. que no pluja: sorda o sonora?
10. afegir-me. sorda o sonora?
b) Subratlla les vocals elidides:
1 un papa en camisa és un papa
2. com si el cel
3. tots excepte el meu cosí
4. però no es pot triar
5. vingué el cubiculari a despertar-me

Subordinades
 
EXERCICIS D’ORACIONS SUBORDINADES

 De les següents oracions subordinades, digues si són substantives, adjectives o adverbials. Indica la funció, si en fan.


         No he anat al cinema des que va començar el curs


         Els alumnes que traguen un cinc aprovaran l’examen.


         Els alumnes,que es trobaven tots al pati, van  sentir l’explosió.


         Estudiaré en la Universitat on va estudiar el meu germà.


         Anàrem d’excursió on ja havíem estat l’any passat.


         No vol comprendre que és una situació delicada.




       Francesc es queixa que Natalia no li diu mai res.


         M’agrada que em miren.


         Els que vénen per allà, són amics meus.


         No sabem el que ens espera


Lliuraren el primer premi a qui realment el mereixia.


Els regidors parlaren que ja s’havien requalificat els terrenys.



AMPLIACIÓ ESSE SORDA I ESSE SONORA

(Autoavaluació, sols per practicar )
TEORIA: http://ebap.caib.es/www/capsa/capsa_c/o10.htm
http://www.xtec.es/~aporta1/catalana/orto612.htm
BATXILLERATS A I B

Aquesta setmana repassarem alguns continguts i exercicis:

1. Dièresi i accentuació

Dins la pàgina EXERCICIS D' APROFUNDIMENT BATXILLERAT trobaràs 3 activitats d'accentuació i dièresi.

2. Esse sorda i sonora. Hi ha un document amb activitats, tria algunes.

3. O i E oberta. Entra en la pàgina Distribució de la e i la o oberta i fes l'activitat que està al final de la pàgina.
 
SOLUCIONS

1. be-vi-es àt-om ri-dí-cul sím-bol fú-ri-a clí-ni-ca è-po-ca tò-ni-ca e-le-gàn-ci-a bi-ò-lo-ga in-gè-nu-a ca-mi-ó fan-ta-si-a ma-qui-nà-ri-a con-tí-nu-a-ment exà-mens al-gun reu-ni-ó

2. feina Lluïsa veïnat pauta heroïna trau llengües regues

babau raïm noi conduït heroi reduïssin pingüí rigui diürn creia


  1. En Raül, el cosí del meu veí Lluís, s'ha examinat del carnet de conduir quatre cops. - La primera -em comenta ahir- no se que em va passar. Es cert que hi havia molt de transit i, de sobte, un transeünt se'm creua per davant i va venir d'un pel que no l'atropelle. En el segon examen, la qüestió va ser diferent, perquè em vaig saltar un semàfor quan conduïa per la cruïlla que hi ha entre el carrer del Marques de Cruïlles i València. El següent examen no el vaig aprovar perquè, quan anàvem a introduir-nos pels túnels del Tibidabo se m'oblida d'encendre els llums de posició i, a mes a mes, no vaig recordar de posar l'intermitent quan avançarem un camió que, per cert, conduïa l'Eloïsa, una done suïssa que vaig conéixer a Òdena. L'ultima vegada, i quan pense el que va ocórrer en aquella ocasió si que em fa rabia, la raó per la qual em suspengueren va ser que l'examinador em va dir que giréssim per la dreta, però jo vaig veure la meva veïna Eulàlia -aquella que estudiava Ciències Físiques a Berlín- que anava per l'esquerra i, mentre la mirava de reüll, em vaig equivocar de direcció. En Raül em deia també que ara l'esta preparant el seu germà Ramon: - Li estic molt agraït, a en Ramon, perquè te molta paciència amb mi i, si no passa res, gracies a ell m'examinaré demà de bon mati. Confie que ara aprovaré, perquè se que l'examen no es difícil i que nomes he de posar molta atenció al que faig quan estic conduint.


4. /S/ Pa sseig, bi cicleta, bre ssol, arri ssar, to ssut, ta ssa, pòli ssa, mo sso, regalè ssia, dol çor, jer sei, abra çar, ba ssa, bi cicleta, ca çador, difí cil, lli çó, go ssa, sa cerdot, esta ció, cla sse, pla ça, di ssabte, abra çar, llen çol, conver sa, pa cient, cap sa, ante sala, para sol.


/Z/ Co sina, depò sit, televi sor, paï sos, pre só, Igna si, noble sa, velle sa, trape zi, bot zina, bru sa, cami sa, ca sa, co sa, co sir, espa sa, cerve sa, bru sa, quin ze, dot zena, at zavara, al zina, endin sar, tran seünt, enfon sar,



4.1 Zero alZina Zel cerveSa esquiZofrènic aviSar caSa donZella lliSa amaZona curioSa confuSió


esmorZar Zona Zebra aviSar serioSa bruSa topaZi brunZit oZó lloSa Zenit fíSic tiSana Zinc fuSió Senyor danS a C irera gaS miSS ió forÇut marÇ paraSol eSCenariS abó perS ona dolÇoS diSS abte feliÇ lliÇ ó eStrella S/C ent piSC inapréS SeCS inglot eStranger Sobrar maSSa S abata
5. recepta:O cloure: O preu:O fideu:O gel:O accent:T raons:T compten:T aleshores:O hivern:O olor:T brossa:O afecta:O recorda:O descobert:O retorn:T cos:O joves:T fronteres:T esperit: T accepta:O
ELS DIACRÍTICS AMPLIACIÓ 

L'accent diacrític permet distingir el significat de paraules que tenen la mateixa grafia. Aquí tens els més corrents:


  • bé, béns (riquesa; adverbi) be, bens (anyell; nom de lletra) Això està molt bé. Carn de be a la planxa.
  • déu (divinitat), adéu, semidéu... deu, deus (xifra; verb deure; font) Mart és el déu de la guerra. Té deu milions però me’n deu cinc.
  • dóna, dónes (verb donar) dona, dones (senyora) Dóna-li les gràcies. Vaig veure la teva dona
  • és (verb ser o ésser) es (pronom reflexiu). En Joan és enginyer. En Joan es complica la vida.
  • fóra (verb ser o ésser) fora (adverbi de lloc). Fóra molt bonic però no pot ser. T’esperen a fora.
  • mà (part del cos) ma (possessiu). Li fa mal la mà. M’ho ha dit ma mare. 
  • més (quantitatiu) mes (període de l'any; conjunció; No en vull més. possessiu).Tornaré el mes que ve. 
  • món (la Terra), rodamón mon (possessiu). Cada casa és un món. M’ho ha dit mon pare. 
  • nét, néta, néts, nétes, renét, net, neta, nets, netes (sense besnét... (parents) brutícia). Ha tingut una nét. Sempre va molt net. 
  • ós, óssa, óssos, ósses (animal) os, ossos (part de l'esquelet). Un ós de peluix. S’ha trencat un os. 
  • pèl, pèls (vellositat), repèl, contrapèl... pel, pels (contracció per + el). Et caurà el pèl. Vas pel mal camí. 
  • què (pronom relatiu tònic; interrogatiu) que (conjunció; pronom relatiu àton). Què vols? Que em deixis anar. 
  • sé (verb saber) se (pronom reflexiu). Ja ho sé. No se li pot dir res. 
  • sí, sís (adverbi d'afirmació) si, sis (pronom reflexiu; conjunció, Sí, noi, tens raó. nota musical). Si vols, no vindré. 
  • sóc (verb ser o ésser) soc (tronc, esclop). Sóc un geni. Dorm com un soc. 
  • sòl, sòls (el terra); subsòl, entresòl sol, sols (astre solar; verb soler; adverbi; nota musical). Aquest sòl és argilós. Sol de març, set anys a la cara. M’he quedat sol. 
  • són (verb ser o ésser) son (possessiu; el fet o les ganes Són uns genis. de dormir). Sempre té molta son. 
  • té (verb tenir) te (infusió; pronom feble; nom de Té una gran casa. la lletra te). Puc oferir-te te o cafè. 
  • ús (utilització) us (pronom feble). N’ha fet un mal ús. Aviat us ho diran. 
  • véns, vénen (verb venir), revéns, vens, venen (verb vendre). revénen revens, revenen. Ara véns o te’n vas? Em vens la moto? 
  • vós (tractament) -vos (pronom feble). Tracta’l de vós. Porteu-vos bé. 
  • bóta, bótes (recipient) bota, botes (calçat; verb botar) 
  • Cóll (població de la Ribagorça) coll (part del cos) 
  • dó (1a persona del verb donar) do (virtut; acte de donar; nota) 
  • féu (verb fer, pret. perfet), reféu,... feu (propietat); (verb fer, present; satisféu imperatiu) 
  • jóc, jócs (lloc on dorm l'aviram) joc, jocs (de jugar) 
  • mèu, mèus (crit del gat) meu, meus (possessiu) 
  • mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (participi molt, molta, molts, moltes verb moldre) remòlta...(quantitatiu) 
  • móra, móres (fruit) mora, mores (natural del Magrib) Móra (nom de diverses poblacions) 
  • nós (plural majestàtic) -nos (pronom feble) 
  • rés (oració, pregària) res (quantitatiu) 
  • séc, sécs (plec del vestit) sec, secs (adjectiu; verb seure) 
  • sèu, sèus (greix) seu, seus (possessiu; verb seure) 
  • tòt, tòts (broc gros d'un càntir) tot, tots (adjectiu; adverbi) 
  • vés (verb anar) ves (verb veure)



Subscriure's a: Missatges (Atom)