Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, de novembre 27, 2017

CONSUM DE DROGUES




ACTIVITATS DE CLASSE 1R H 

Contesta a les següents preguntes per escrit (amb el processador de textos):

1. Per què penses que prova Sergio el que li ofereixen?
2. Què sent quan ho prova? 
3. Són verdaders amics els xics? 
4. De què es dóna compte la xica? 
5. Què penses de la situación? Has viscut alguna cosa pareguda?


VÍDEO 2: 



Contesta les preguntes:

1. En què s'assemblen els protagonistes?
2. Quins problemes tenen?
3. Són persones que pertanyen a la mateixa edat?




VÍDEO 3: 

1. Què penses d'aquesta campanya? Quines coses ens ajuden a no tenir addicions? 

Fes un treball on contestes a les següents preguntes per grups de treball. 

1. Què són les drogues? Equip 1

https://www.psicoactiva.com/blog/tipos-de-drogas-y-como-prevenir-el-consumo-en-jovenes-y-adolescentes/


3. Quins factors eleven el risc entre els adolescents? Equip 3 

http://www.cuidateplus.com/familia/adolescencia/diccionario/drogas-adolescentes.html

4. Quines conseqüències té el consum de drogues físicament?

http://www.clinicascita.com/blog/los-danos-fisicos-producidos-por-las-drogas/



4. ALTRA ENTREVISTA I UN DOCUMENTAL




divendres, de novembre 24, 2017

REPÀS PER ALS ALUMNES DE 2N EXAMEN TEMA 2


EL TEXT EXPOSITIU
  • Finalitat: Transmetre informació per divulgar-la i ensenyar-la, fer-la entendre, etc.
  • Característiques generals
  • Ordenats i clars; objectivitat
  • Tema: Específic, científic generalment...
  • Estructura: Introducció, orientació – desenvolupament del tema i conclusió (amb definicions, títols, subtítols, apartats i subapartats)
  • NO TÉ Modalització (No té opinió) amb recursos d’impersonalització.
  • Hi predomina la modalitat enunciativa
Marques per reconèixer un text expositiu

·         Títols i subtítols: encapçalen un text i les seves parts. Serveixen per indicar el contingut de les informacions que segueixen.
·         Paràgrafs: fragments del text separats per un punt i a part. El contingut del paràgraf té una certa unitat: gira a l’entorn d’una idea principal.
·         Tipus de lletra (negreta, subratllada, cursiva…) per destacar algun concepte important.
·         Gràfics, esquemes, quadres o il·lustracions, que complementen la informació i la fan més comprensible.Exemples que ajuden a entendre el que s’explica en el text.
TEXT IMPERSONAL 

-Construccions amb subjecte indeterminat o genèric (la gent, algú, les persones, hom).
-Oracions passives i impersonals (L’error va ser corregit. Es va corregir l’error.).
-Predominen oracions enunciatives i verbs en mode indicatiu.
-Escassesa d’adjectius.
-Lèxic precís, objectiu i clar per a evitar ambigüitats.

-Marques de la 3a persona. – Registre estàndard.
-Verbs impersonals (haver-hi, caldre, fer falta).

TEXT MODALITZAT , AMB OPINIÓ
  Valoracions d’incredulitat, sorpresa, ironia, etc.
  Modalitats oracionals interrogativa, conativa, exclamativa, dubitativa i desiderativa.
  Ús d’afixos, prefixos i sufixos valoratius (pobriu, superestudiosa).
  Lèxic valoratiu i interjeccions (sort que, millor, massa, perfecte, desencertat, visca!).
  Locucions, frases fetes, proverbis (ni de bon tros, gos que lladra no mossega).
  Interrogacions i exclamacions retòriques, metàfores, comparacions.
  Marques de 1a persona.
VARIACIÓ LINGÜÍSTICA 
1. Variació social o diastràtica: és la que depén del nivel educatiu, el nostre treball, la classe social... -no parla igual un metge que un cambrer-.
2. Variació diafàsica o estilística: depén de la situación de la comunicación (tema, grau de formalitat i confiança amb els nostres receptors i del lloc). -no parlem igual a un acte públic que amb els nostres amics al bar-.
3. Variació diacrònica o històrica: És la que ve marcada pel temps i l'evolució dels parlants. -No parla igual un iaio que un jove-
4. Variació diatòpica o dialectal: Depén de la procedència, no parla igual un xiquet de Vinaròs que un de Santa Pola "jo dic/jo digo"-escombra/granera, noi/xic/al·lot-. 

Factors que influeixen en l'elecció d'una determinada varietat
  • Edat: els joves tendeixen a usar més els registres informals, tenen un argot propi i creen més neologismes
  • Procedència: cada zona té un dialecte propi
  • Professió: hi ha professions amb un lèxic propi especialitzat
  • Nivell d'estudis: a més estudis, més ús dels registres cultes o formals
  • Situació comunicativa: que marca si la parla ha de ser formal o col·loquial, és el factor que més influeix
  • Canal de comunicació: l'escrit acostuma a demanar més formalitat
  • Grau de literarietat: inclou recursos literaris i para més atenció a la llengua.
Varietats històriques o diacròniques 
Les diferents formes de parlar segons el moment temporal. No parla de la mateixa manera una persona del segle XV que una persona del segle XXI. La llengua pateix una evolució al llarg del temps.

Varietats socials o diastràtiques 

Les maneres característiques de parlar de grups socialment afins, que generen una fraseologia i unes maneres expressives significatives per al grup i que els diferencien d'altres grups socials. Es tracta dels denominats argots.

EL GÈNERE I EL NOMBRE DELS SUBSTANTIUS > CONSULTA ELS ESQUEMES DE CLASSE 




divendres, de novembre 10, 2017

1r H ACTIVITATS

REPÀS DEL CURS:


Hola xics i xiques!

Creeu un document als vostres ordinadors i contesteu les següents preguntes: 


1. SOCIALS

Què és el P.I.B?

Nomena almenys 10 capitals d'Europa i escriu les 17 comunitats autònomes d'Espanya.


2. VALENCIÀ:

Escriu les parts de la casa que conegues amb la seua traducció corresponent.

3. ANGLÈS

Escriu les parts del cos que conegues amb la seua traducció corresponent.

Envia'm el document al correu. 
aboiraagus@gmail.com


divendres, d’octubre 20, 2017

L’adverbi és una paraula invariable o bé una locució que té com a funció bàsica modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi. Per exemple:

Formes simplesLocucions adverbials
Jo he aguantat pacientment.Arriben pretendents rics de tot arreu.
Què fa el cristià que és tan bo?El personatge es mostra d’allò més cruel.
M’heu menyspreat ben sovint.Ens hem llevat més aviat tard.

Font: http://www.auladecatala.com/eso-2/adverbis/
Classificació dels adverbis
Els adverbis es poden classificar en quatre grups:
  • Adverbis de mode (diuen com es realitza una acció)
  • Adverbis de lloc (diuen on es realitza)
  • Adverbis de temps (diuen quan es realitza)
  • Adverbis de quantitat (expressen el grau o la intensitat d’una acció o d’una qualitat)
Adverbis de mode
Adverbis en -mentAltres formes simplesLocucions adverbials
La majoria dels adverbis de mode són paraules derivades acabades en -ment i parteixen de la forma femenina dels adjectius:
ràpid, ràpida –> ràpidamentunànime –> unànimementexacte, exacta –> exactament
Bé (ben), malament (mal), millor, pitjor, només, solament, sols, alhora, corrents, endebadesA corre-cuita, a tort i a dret, a les palpentes, a peu coix, a ulls clucs, amb un no res, de bat a bat, de cap a cap, de cap per avall, de cop i volta, de debò, de panxa enlaire, de pressa, de sobte, en dejú, fil per randa, sense solta ni volta…

Adverbis de lloc
Formes simplesAdverbis pronominalsLocucions adverbials
Prop, lluny, dalt, baix, avall, damunt, davall, enlaire, dins, fora, endins, enfora, endavant, enrere, sobre, sota, pertot, arreu, enllocAquí, allà, allí, ençà, enllà, onA baix, a dalt, a fora, a dins, a la vora, a prop, a la dreta, a l’esquerra, al voltant, a l’entorn, al capdamunt, al capdavall, als afores, a tot arreu

Adverbis de temps
Formes simplesAdverbis pronominalsLocucions adverbials
Sempre, mai, llavors, aleshores, després, aviat, tard, ja, encara, sovint, mentrestantQuan, ara, avui, demà, ahir, abans-d’ahir, demà passatD’hora, de matí, de dia, de nit, cap al tard, al capvespre, de vegades, de seguida, demà passat l’altre, l’endemà

Adverbis de quantitat
Formes simplesAdverbis pronominalsLocucions adverbials
Molt, poc, més, menys, gaire, bastant, prou, massa, força, que, gairebé, quasi, gens, només, sols, solament, almenys, tot, tant (tan davant adjectiu o adverbi)QuantUna mica, un poc, un xic, gens ni mica, d’allò més, amb prou feines, a penes, si fa no fa, més aviat, si més no, ben bé

dimarts, de desembre 20, 2016

CURTS QUE ENSENYEN


SI HAS TRIAT AQUEST VÍDEO:

Preguntes per reflexionar:

Com són els robots? Quin comportament tenen? Són Intel·ligents?

Qui els controla? Com ho fa?

Quin és l'objectiu d'aquesta empresa?

Quina situació pareguda coneixes?

Busca informació sobre "l'obsolencència programada" i explica breument amb les teues paraules en què consisteix.

ALTRE VÍDEO:

´SOM PASTOR

https://vimeo.com/138120818

La vida de Miquel

Com viu Miquel?

Quins avantatges trobes que té la seua vida?

Quina és la relació que té amb la natura?

T'agradaria viure d'una manera semblant? Per què?

Escriu un text on expliques el avantatges que penses que té la vida al camp (reflexiona sobre la qualitat de vida, els aliments, els costums...) i compara'ls amb la vida a la ciutat.

3. EL CIBERASSETJAMENT:

https://www.youtube.com/watch?v=ohBQzFLU0Mw

Com és la relació de Joe i Kim al principi?
Com comença el problema entre ells?
Què fan els amics en comú? Què et sembla el que fan?
Com es sent Joe per la situació?
Busca ajuda  Joe? Per què no ho fa?

Escriu un text on reflexiones sobre les causes de l'assetjament i expliques el teu punt de vista:

divendres, d’octubre 14, 2016

El coratge de Malala - Vìdeo Dailymotion



ACTIVITAT



A propòsit del tema de la setmana us recomane que veieu aquest documental i que em feu un treball en el qual reflexionareu sobre la importància de l'educació a la vida de les persones. Fes click a l'enllaç:

El text ha de contestar a aquestes preguntes:

Quin valor té per a Malala l'educació?

Quines coses admires de Malala?

Et fa valorar aquest documental la teua educació?Explica perquè.



El coratge de Malala - Vìdeo Dailymotion: A Malala, símbol mundial de la lluita per l'educació de les noies, li van concedir, el passat 10 d'octubre, el premi Nobel de la Pau. Amb aquest motiu, 30 Minuts remet la seva increïble història. Un reportatge de: Mishal Husain Una producció de BBC Panorama