Acabarem el comentari complet del Nourec inclosa la pregunta de redacció.
Haureu de redactar les següents preguntes de literatura de 80 paraules:
1) En quin context històric hi va aparéixer la novel·la La Plaça del Diamant?
2) Quins altres corrents narratius hi conviuen amb l'obra? Cita alguns autors i obres (almenys dos per corrent).
3) Com evolucionà el gènere narratiu en els anys posteriors a la publicació de La Plaça del Diamant?
Fonts de consulta: RESPOSTES DELS FRAGMENTS VISTOS A CLASSE
LA POSTGUERRA CONTEXT HISTÒRIC
dimarts, de desembre 17, 2019
dilluns, de desembre 02, 2019
divendres, de novembre 08, 2019
POSSIBLES PREGUNTES DE L'EXAMEN DE LITERATURA
POSSIBLES PREGUNTES DE L'EXAMEN
També et poden ajudar els antics temes de les proves PAU.
Durant aquesta avaluació ens centrarem en els de narrativa.
ELS SETZE TEMES DE LES PAU A LA PÀGINA LA SERP BLANCA
dilluns, d’octubre 28, 2019
divendres, d’octubre 18, 2019
TREBALLS ORALS DE VALENCIÀ 1R TRIMESTRE
EL MEU AVI, DOCUMENTAL MERCÈ RODOREDA
FONT DELS TREBALLS:
Has de veure el documental i contestar les següents preguntes:
Les preguntes estan agrupades per blocs, cada bloc pertany a un alumne i cada alumne haurà de fer una exposició, basada en les preguntes, que no ocupe més de tres minuts:
FONT DELS TREBALLS:
Has de veure el documental i contestar les següents preguntes:
Les preguntes estan agrupades per blocs, cada bloc pertany a un alumne i cada alumne haurà de fer una exposició, basada en les preguntes, que no ocupe més de tres minuts:
- Bloc 1: El net de Rodoreda.
- Què sent el net de Rodoreda per la seua iaia?
- Què pensa que és més important?
- Li va arribar l'èxit aviat a l'escriptora?
- Per què deixa el net de llegir La plaça del Diamanant?
- Bloc 2: El matrimoni de Mercè Rodoreda
- Qui va convéncer Mercè de casar-se?
- Com era l'oncle físicament?
- Com evoluciona la seua relació?
- Com es sent Mercè front aquesta situació?
- Com creus que afecta aquesta relació el seu caràcter?
- Quines influències hi observes a La Plaça del Diamant d'aquests fets?
- Bloc 3: L'inici de la seua independència i la relació amb Obiols.
- Quins passos dona Mercè per la seua independència?
Què ha de fer quan acaba la guerra?
De qui s'enamora?
Qui està més enamorat dels dos segons la seua amiga i per què?
Què veu Obiols en Mercè?
- La Plaça del Diamant rep el reconeixement que es mereix immediatament?
Saps qui recomanà a Joan Sales la novel·la? Investiga quin crític la va recomanar. Aquesta pregunta dona premi. - Per què creus que inicialment La Plaça del Diamant no va tenir èxit? Quina era l'opinió dels crítics? Creus que va influir el fet que Rodoreda fora una dona? Explica per què.
- Què penses de la decisió que va predre Mercè sobre la seua família?
Per què es barallen mare i fill?
Què va trobar la Mercè a Viena quan va anar a veure a Armand Obiols? - Com penses que es sentiria?
- Què suposà per a ella aquest descobriment de la doble vida d'Obiols?
- Quan comença la construcció del personatge públic?
Què li va dir com a últimes paraules al seu net? - Penses que li va pesar no haver passat més temps amb la seua família i a la seua terra? Com li afectà l'exili?
- Quina reflexió d'aquest personatge fas com a escriptora? I com a persona?
2N BLOC DE PREGUNTES D'INVESTIGACIÓ
FONT DELS TREBALLS
FONT DELS TREBALLS
*A la presentació hi trobareu les respostes sintètiques a les preguntes, a vosaltres us correspon reflexionar sobre la informació, ampliar-la i donar-li forma (Presentació, relació amb l'obra, conclusions...).
Bloc 7. Explica les etapes de l'obra de Mercè Rodoreda.
Bloc 8: Influències de Mercè Rodoreda, investigació sobre els autors ressenyats a la presentació: Freud.
Bloc 9: La novel·la psicològica, La plaça del Diamant. Característiques i orígens.
Bloc 8: Influències de Mercè Rodoreda, investigació sobre els autors ressenyats a la presentació: Freud.
Bloc 9: La novel·la psicològica, La plaça del Diamant. Característiques i orígens.
Bloc 10. Influències narratives: Virginia Woolf.
Bloc 11: Influències narratives: James Joyce i Kafka.
Bloc 12: Tècniques narratives de La Plaça del Diamant. La veu de la narradora.
Bloc 11: Influències narratives: James Joyce i Kafka.
Bloc 12: Tècniques narratives de La Plaça del Diamant. La veu de la narradora.
Bloc 13: Característiques i estil en l'obra de Rodoreda. Símbol: els coloms. Quan hi apareixen? Quin n'és el seu significat?
Bloc 14: Símbols: l'embut, les balances i el ganivet.
Bloc 15: Símbols: cargols, llaços, quadre de llagostes, flors i nines.
Bloc 16: Símbols: el melic, la moto, les formes redones...
Bloc 17. Espai i temps a la novel·la. La Barcelona de la Segona República.
Bloc 18: Dos tipus d'home: Quimet i Antoni.
Bloc 19: Caracterització dels personatges: Mare de Quimet, senyora Enriqueta, Cintet i Mateu, Julieta i Antoni i Rita (els fills de Natàlia).
Bloc 20: De Natàlia a Colometa, l'evolució del personatge al llarg de la novel·la.
Bloc 21: El llenguatge poètic de la novel·la.
Bloc 22: Característiques generals del gènere novel·lístic.
Bloc 23: Altres autors que destaquen en la narrativa de postguerra.
Bloc 24: Altres corrents que destaquen en la mateix periode.
Bloc 25: L'evolució del gènere narratiu. La narrativa dels 70.
Bloc 26: Autors/es que segueixen el llegat literari de Mercè Rodoreda.
Bloc 27: Tendències de la narrativa actual.
Bloc 28: La influència de Marcel Proust en la novel·la.
Bloc 29: L'existencialisme. Un corrent ideològic que marcà el segle XX i la novel·la que estudiem.
Bloc 30: L'argument de la novel·la. La seua divisió estructural.
Bloc 14: Símbols: l'embut, les balances i el ganivet.
Bloc 15: Símbols: cargols, llaços, quadre de llagostes, flors i nines.
Bloc 16: Símbols: el melic, la moto, les formes redones...
Bloc 17. Espai i temps a la novel·la. La Barcelona de la Segona República.
Bloc 18: Dos tipus d'home: Quimet i Antoni.
Bloc 19: Caracterització dels personatges: Mare de Quimet, senyora Enriqueta, Cintet i Mateu, Julieta i Antoni i Rita (els fills de Natàlia).
Bloc 20: De Natàlia a Colometa, l'evolució del personatge al llarg de la novel·la.
Bloc 21: El llenguatge poètic de la novel·la.
Bloc 22: Característiques generals del gènere novel·lístic.
Bloc 23: Altres autors que destaquen en la narrativa de postguerra.
Bloc 24: Altres corrents que destaquen en la mateix periode.
Bloc 25: L'evolució del gènere narratiu. La narrativa dels 70.
Bloc 26: Autors/es que segueixen el llegat literari de Mercè Rodoreda.
Bloc 27: Tendències de la narrativa actual.
Bloc 28: La influència de Marcel Proust en la novel·la.
Bloc 29: L'existencialisme. Un corrent ideològic que marcà el segle XX i la novel·la que estudiem.
Bloc 30: L'argument de la novel·la. La seua divisió estructural.
dilluns, d’octubre 14, 2019
ERRADES DETECTADES EN LA REDACCIÓ DE TEXTOS
- Quan construïm un text expositiu cal ser objectius i transmetre rigorositat, precisió, claredat i neutralitat.
- Modalitzar
-Fer ús de la segona persona del singular. Cal usar la 3a per impersonalitzar.
-Afegir adjectius valoratius o adverbis. Cal usar un llenguatge neutre i objectiu.
- Afegir dades bàsiques o imprecises.Cal ser exhaustiu/va i emprar dades fidedignes i el més correctes possibles.
- No fer sevir els recursos propis del text expositiu. Fer servir un registre poc elaborat o massa col·loquial, no usar connectors d'ordre, no ordenar de manera estructurada i per paràgrafs...
- Fer servir oracions massa llargues i puntuades de manera poc clara. El text expositiu ha de ser molt concís i clar, perquè la seua funció és fer-se entendre.
- Registre ambigu/col·loquial. "la tecnologia pot ajudar-te en moltes coses..." "la tecnologia pot facilitar la vida de les persones de moltes maneres difererents".
- Triar temes "naif", massa simples i que no mostren maduresa acadèmica.
- Sonar poc naturals, copiar d'una font... Realment saber sobre el tema alguna cosa i no repetir.
ERRADES DETECTADES ALS TEXTOS ARGUMENTATIUS
1. No usar la terminologia adequada per parlar de temes sociolingüístics.
"El valencià és una llengua poc parlada a Espanya": Denota manca de coneixements sociolingüístics. Millor: "El valencià és una llengua immersa en un procés de substitució lingüística a Espanya" o "És una llengua minoritzada".
2. Partir d'anècdotes personals
És correcte si ho demana l'exercici, sinó podria semblar poc rellevant. És millor partir d'exemples amb altres llengües; es tracta de demostrar coneixements sobre sociolingüística.
3. Fer afirmacions salvatges, un tant parcials, encara que siga per defendre un posicionament contrari, afirmacions del tipus:
"El valencià és una llengua morta"
"El valencià està a punt de desaparéixer"
"La gent menysprea el valencià"
"No he escoltat que ningú vulga aprendre valencià"
Són opinions parcials i que no són de cap manera extrapolables. D'entrada, donen "mal rotllo" al corrector.
4. No dotar al text d'una extructura argumentativa eficaç. Recorda que has de treballar estratègies que donen compte del teu domini de la TIPOLOGIA ARGUMENTATIVA
5. Recorda que el registre del text argumentatiu ha de ser elevat, si parles d'un tema del qual en saps molt, i vols donar mostra dels teus coneixments, has d'emprar un llenguatge ric i una argumentació que estiga ben fonamentada.
dilluns, de setembre 30, 2019
L'ADEQUACIÓ I LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
L'adequació és la necessitat d'adaptar-nos a la situació comunicativa. Aquesta propietat textual ens situa davant una característica pròpia de qualsevol llengua: la variació (els diferents usos o possibilitats de comunicació).
Els usuaris de les llengües triem, conscient o inconscientment, dins la diversitat de formes que poden ser adequades per a cada discurs comunicatiu.
Hi ha diferents tipus de variació lingüística que es generen en funció dels factors esmentats. Al mateix temps, aquests factors es classifiquen en dos: els que depenen dels grups humans (temps, espai i grup social), factors que l'individu no pot escollir; i els que depenen de la situació comunicativa, i que un mateix individu pot experimentar una alternança entre diferents varietats. Així, existeixen els tipus de variació següents:
Els usuaris de les llengües triem, conscient o inconscientment, dins la diversitat de formes que poden ser adequades per a cada discurs comunicatiu.
Hi ha diferents tipus de variació lingüística que es generen en funció dels factors esmentats. Al mateix temps, aquests factors es classifiquen en dos: els que depenen dels grups humans (temps, espai i grup social), factors que l'individu no pot escollir; i els que depenen de la situació comunicativa, i que un mateix individu pot experimentar una alternança entre diferents varietats. Així, existeixen els tipus de variació següents:
- Depenent del grup humà:
- Variació històrica o diacrònica. Depèn del factor temps. Les varietats històriques són les diferents varietats que una mateixa llengua ha adoptat al llarg de la seva evolució natural. Per exemple, el català de l'època de Bernat Metge era diferent del de Jacint Verdaguer, i aquest alhora diferent del català del segle XX. L'estudia la gramàtica històrica. Les varietats generacionals també s'inclouen en aquest tipus de variació.
- Variació dialectal o diatòpica. Depèn del factor espai. Malgrat que es considerin varietats d'una mateixa llengua, el parlar d'una zona pot presentar diferències amb el de la zona contigua, separades sovint per accidents geogràfics (rius, mars, muntanyes...). Per exemple, el català de Mallorca presenta alguns trets diferents que el català del baix Ebre, o del Rosselló. L'estudia la dialectologia.
- Variació social o diastràtica. Depèn de l'estrat social. Es tracta de les varietats que usen les classes socials diferents, com si fossin dialectes parlats en una mateixa població per grups socials diferents. Malgrat que en la societat occidental del segle XXI no hi hagi una variació gaire marcada, podem observar aquest tipus de variació en societats en què les classes socials formen grups tancats amb poca relació entre si (com el sistema de castes de l'Índia), o en altres èpoques en què la classe alta i la baixa no es mesclaven.
- Depenent de la situació comunicativa:
- Variació funcional o diafàsica. Depèn de la situació
comunicativa. Es tracta dels diferents registres lingüístics, que es
classifiquen en formals i informals. El parlant n'escull un o l'altre en
funció del tema, la intenció, el canal (oral o escrit), els
interlocutors i l'àmbit d'ús.
Les varietats funcionals
Les varietats lingüístiques que depenen de la situació comunicativa en què es troba el parlant d’una llengua són les varietats funcionals o registres. Els factors que defineixen i caracteritzen els registres són el camp, el canal, el grau de formalitat iel propòsit comunicatiu.El campEl camp és l’àmbit de la realitat a què fa referència el missatge. Aquest factor determina la varietat lingüística emprada ja que optem per registres diferents segons si tractem temes quotidians o especialitzats.El canalEl canal de comunicació pot ser oral o escrit. En principi, sembla que la comunicació oral és menys formal que la comunicació escrita però cal tenir en compte també el grau d’espontaneïtat.El grau de formalitatEl grau de formalitat, que varia en funció de la relació entre els interlocutors, condiciona també l’ús d’un registre lingüístic determinat.El propòsit comunicatiu En funció del propòsit comunicatiu, el missatge pot ser objectiu o subjectiu i aquest fet determina el registre ja que l’objectivitat i la subjectivitat es relacionen respectivament amb la formalitat i la informalitat.La varietat estàndard
La varietat estàndard és el producte d’un procés de selecció de les formes més usuals i aptes per a la comunicació entre tots els parlants, en detriment de formes d’ús molt restringit.Així doncs, és la varietat menys marcada per trets històrics, socioculturals o geogràfics. També és la varietat funcional més neutra.No s’ha de confondre la llengua estàndard amb la llengua normativa, que és el resultat de reglamentar el codi lingüístic en els àmbits fonètic, morfosintàctic i lèxic. Sí que és cert que la llengua estàndard es basa en la llengua normativa. Per tant, per norma general,totes les formes estàndards són també normatives, però no a la inversa. Són essencialment els àmbits públics els que requereixen l’ús de l’estàndard. Per això, la llengua estàndard és la llengua de l’ensenyament, dels mitjans de comunicació, de la cultura, etc. A més, la varietat estàndard d’una llengua ha de comptar amb una difusió i una acceptació suficients. En les llengües majoritàries, la varietat estàndard és assumida sense problemes, però no ocorre així en les llengües minoritzades, com el català.En aquests casos, la llengua pròpia és relegada a usos familiars i informals, mentre que per als usos públics i formals es recorre a l’estàndard d’una altra llengua. Per aquest motiu, el procés de fixació de l’estàndard s’inscriu en el procés de normalització de l’ús públic de la llengua. Malgrat que la llengua estàndard ha de ser de el model de referència per a tots els membres d’una comunitat lingüística, la seva funció no és substituir les varietats geogràfiques. Al contrari, l’estàndard admet un cert grau de variació dialectal, més en la llengua oral que en la llengua escrita - Variació funcional o diafàsica. Depèn de la situació
comunicativa. Es tracta dels diferents registres lingüístics, que es
classifiquen en formals i informals. El parlant n'escull un o l'altre en
funció del tema, la intenció, el canal (oral o escrit), els
interlocutors i l'àmbit d'ús.
divendres, de setembre 27, 2019
RÚBRICA DEL TREBALL ORAL
 | |
RÚBRICA DE
VALORACIÓ EXPOSICIÓ ORAL
BATXILLERAT
|
||
contingut
3
|
El resum respon al que es demana i se cenyeix a l’enunciat. S’adequa al
registre.
|
3
|
El discurs respon al que es demana, però hi ha imprecisions o a vegades
inclou elements poc rellevants o fora de lloc. En algun moment perd una mica
el registre.
|
2
|
|
El discurs no respon ben bé al que es demana, o bé perquè no enfoca bé el
tema o perquè es perd molt el fil principal. No s’adequa al registre. Resum fluix, Aspectes poc rellevants.
|
1
|
|
No enfoca bé el tema ni respon al que es demana. No ha treballat el poema
o el tema.
|
0
|
|
Cohesió
1
|
En general, el resum està ben lligat i fa un bon ús dels elements de
lligam (connectors).
|
1
|
Hi ha alguns errors en la cohesió. Falten elements de lligam o bé els que
utilitza són incorrectes.
|
0,5
|
|
El discurs no està ben lligat.
|
0
|
|
Fluïdesa i
Llenguatge no verbal
1
|
El ritme de parla és fluid i no hi ha entrebancs , no dubta ni vacil·la,
no hi ha pauses llargues. No llegeix.
Expressió corporal bona. Desinhibit, sense excés.
|
1
|
El ritme és bo, però a vegades dubta, vacil·la o pensa el que ha dir.
Llegeix la intervenció .
|
0.5
|
|
El ritme és lent i hi ha moltes pauses. Llegeix gairebé íntegrament la seva intervenció. Mirada
baixa.
|
0
|
|
Correcció del discurs
1
|
Correcció La correcció del
discurs, en general, és bona.
|
1
|
Comet algun error greu i algun de
lleu. Algun “lo” , “pues” ,
“Vale”,”bueno”…
|
0,5
|
|
Comet bastants errors greus i també de lleus. Hi ha interferències d’una
altra llengua. La fonètica no és
adequada. “lo” , “pues” ,
“Vale”,”bueno”…
|
0
|
|
Vocabulari i lèxic. Recursos
lingüístics
1
|
Utilitza un repertori de vocabulari ric, variat i adequat. No utilitza mots crossa (cosa).
|
1
|
Fa un bon ús del vocabulari, però en alguns casos és poc ric, poc precís
o poc adequat. Repeteix alguns mots.
Algun mot crossa.
|
0.5
|
|
No fa un bons ús del vocabulari. Li falten paraules, és poc precís, massa
genèric, o bé poc adequat.
|
0
|
|
Durada
1
|
S’ajusta al temps marcat.
|
1
|
Hi ha algun desajustament lleu.
|
0,5
|
|
No respecta el temps marcat.
|
0
|
|
Expressió oral
2
|
Recita el poema de forma expressiva i de memòria.
|
2
|
Recita el poema, però llegeix en algun moment o dubta, fa pauses…
|
1
|
|
No recita, llegeix o no és expressiu.
|
0
|
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)