Visualitzacions de pàgina l'últim mes

RECURSOS EXPRESSIUS - SUBORDINADES i PRONOMS FEBLES


Recursos semàntics
Comparació: estableix una relació entre dos termes a partir d’una semblança real o imaginària. La relació entre ells és expressada amb un nexe gramatical (com, talment...) o bé amb sembla.
les noies amb descarats pits com llimones (Francesc Parcerisas)
Metàfora: estableix relacions entre dos termes, però ho fa eliminant el vincle de la comparació. Se sol distingir entre:
a) metàfora in praesentia, en què apareixen el terme real (A) i el terme imaginari (B):
La terra (A) és una cambra (B)
on no penetra el vent. (Josep Sebastià Pons)
b) metàfora in absentia, en la qual el terme real (A) és substituït pel terme irreal o imaginari (B). Així, Baltasar Porcel, en referir-se a la lluna plena (A), escriu:
la melangiosa i freda claror de la bola nocturna (B)...
Metonímia: consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra amb la qual manté alguna de les relacions següents: la causa per l’efecte; l’efecte per la causa; el continent pel contingut; el lloc d’origen pel producte; l’autor per l’obra; la marca pel producte; l’instrument per la persona que l’utilitza; els trets físics pels morals; el signe per la cosa significada. El fragment següent és un exemple de l’autor per l’obra:
Després ja ve una cambra impressionant, perquè esta decorada amb vuit Rafaels dels bons. (Gaziel)
Sinècdoque: es tracta d’estendre o restringir el significat d’un mot, prenent el tot per la part o la part pel tot; el gènere per l’espècie o l’espècie pel gènere; el singular pel plural o el plural pel singular, etc. En els versos següents s’esmenta la part (cor) pel tot (l’home i la vida):
seré un cor dins la fosca;
porpra de nou amb l’alba. (Carles Riba)
Sinestèsia: és l’associació d’elements que provenen de camps sensorials diferents (visuals, auditius, olfactius, gustatius, tàctils) o l’associació entre els elements i les emocions:
De l’aigua sentia la música dolça (Joan Alcover)
Antítesi: consisteix a oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments, expressions, etc., de sentit contrari:
Riu que riu, me fa un petó
que, sent de foc, va gelar-me. (Miquel de Palol)
Exclamació retòrica: serveix per expressar alegria, tristesa, dolor... És una figura bàsicament emotiva:
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell! (Joan Maragall)
Interrogació retòrica: és una pregunta emfàtica que no espera resposta.
¿Serà així que, en el camí de la fosca,
anirem a l’encontre de la llum? (Francesc Parcerisas)


RECURSOS TIPOGRÀFICS

Els punts suspensius: Indiquen que alguna enumeració està inacabada o que la frase ha quedat interrompuda. “He vist pel·lícules de tota classe: índies, xineses, noruegues....”

Els parèntesis: Solen ser utilitzats per aclarir algunes afirmacions del text.

Els dos punts: presenten enumeració o una exemplificació “hi ha tres tipus d'oracions subordinades: adjectives, substantives...)”.

Presenten una citació: “Joan Francesc Mira va dir: ....”.

El guió: Presenta un diàleg. “Josep va dir: -No m'agraden els bombons”.
Aclareixen o amplien el significat d'alguna oració. “Els amics -aquells que veritablement ho són- mai et deixaran”.

Les cometes: Serveixen per introduir citacions o per marcar paraules en altra llengua. També per marcar la ironia o l'humor.

Els claudàtors: Indiquen que manca una part del text.

La negreta: Ressalta aquell aspectes que són destacables, que l'autor/a ha volgut destacar al text.

La cursiva: Serveix per introduir estrangerismes. Cultismes, col·loquialismes, vulgarismes... o per marcar el significat metalingüístic d'una paraula. Exemple: “coordinació és un substantiu”.


LES SUBORDINADES SUBSTANTIVES
Les oracions subordinades substantives realitzen, dintre la proposició principal, qualsevol de les funcions pròpies d´un sintagma nominal o d´un sintagma preposicional (subjecte, atribut, complement directe, complement indirecte, complement preposicional, complement del nom, etc); per exemple:
La professora d´Història explica la lliçó S.N (C.D)
La professora d´Història explica que el 1979 s´aprovà l´Estatut O.sub. subst. funció C.D
La subordinació substantiva pot presentar diverses estructures:
que(conj.) + ORACIÓ= Em van dir que el fuster vindria dissabte.
  • La conjunció que no té altra funció que la d´introduir de la proposició substantiva; per tant, no realitza cap funció sintàctica.
  • Cal mantenir la forma que davant de les oracions substantives (Els prego que m´informin) i evitar construccions calcades del castellà com: Els prego m´informin.
  • No confondre la conjunció que amb el pronom relatiu o interrogatiu que introdueixen oracions substantives.
  • La conjunció que no pot anar mai precedida de preposició. Tampoc pot anar precedida de determinant.
(preposició +) INFINITIU= L´Helena volia sortir cada nit.
  • De vegades, poden anar precedides de la preposició de : Ens va pregar ( de ) venir al matí.
què(pronom interrogatiu) + ORACIÓ= No em preocupa què diran.
  • Les oracions substantives interrogatives poden ser directes (Ens van preguntar: vindreu amb cotxe?) o indirectes (No sé què diran del projecte). Les indirectes són introduïdes sempre per un pronom interrogatiu.
si (conjunció) + ORACIÓ = No sé si tinc els llibres de geologia.
  • Les oracions substantives introduïdes per la conjunció si són interrogatives indirectes totals , a diferència de les interrogatives indirectes esmentades anteriorment, que són parcials.
  • Les interrogatives amb si comporten la idea de dubte: El professor ha preguntat si ho sabíem.
ORACIÓ SUBSTANTIVADA:
Aquesta mena d´oracions substantives de relatiu o substantivades provenen de les oracions adjectives que han sofert la pèrdua d´un antecedent genèric (persones, coses, etc) i és per aquest motiu que funcionen com a nucli del sintagma elidit.
Les que fan referència al lloc (introduïdes per on : On abans hi havia una fàbrica, ara hi ha un hort), s´han de classificar com a oracions adverbials de lloc.
(prep.) + QUI det/art + QUI
(prep. +) tot/tothom...+ QUI 		Referència a persones
(prep. +) això/allò/el...+ QUE (prep. +) tot...+ QUE Referència a coses
Exemples:
Qui menja sopes se les pensa totes.
Has de dir la veritat a qui te la demani.
Aquell qui desitgi anar de viatge...
Els qui vulguin anar d´excursió...
A la fira regalen obsequis a tots els qui en demanen.
Tothom qui en demani tindrà un obsequi.
Tots aquells /els qui en demanin tindran un obsequi.
El que diu és molt agosarat.
Allò que va escriure el periodista no és del tot cert.
Això que dius a la carta no m´ho crec.
De tot allò que vas dir, no m´ho crec.
Amb el que dius no n´hi ha prou.
FUNCIONS:
Les oracions subordinades substantives poden exercir les següents funcions sintàctiques a l´oració principal:
Subjecte:
  • Encapçalades per que : Em preocupa molt que no vinguis.
Davant de que no es pot anteposar l´article el (a diferència del castellà); ara bé, sí que hi podem anteposar l´expressió el fet...: Em preocupa el fet que no vinguis.
  • Encapçalades per l´ infinitiu : No m´agrada (de) treballar al torn de nit. Aquí també es pot anteposar l´expressió el fet de a l´infinitiu: No m´agrada el fet de treballar...
  • Altres possibilitats: No m´importa què diran/ No m´importa si vindran/ M´agrada com escrius.
C. Directe:
Les substantives en funció de C.D. compten amb les estructures bàsiques, és a dir, les d´infinitiu i les introduïdes per la conjunció que. També poden ser introduïdes per si , què, qui, com o estil directe.
Em va explicar que no vol jugar.
Els cosins volen pujar a les golfes .
Li vaig preguntar si havia trobat la clau .
Els alumnes sabien què preguntar.
Et demano qui pujarà .
Demaneu-li com ha pujat .
Em va preguntar: vols un xiclet?
C. Indirecte:
Aquesta funció només pòt ser assumida per l´oració substantiva de relatiu o substantivada:
Doneu els discos als qui vinguin a la festa. Guardem xampany per als qui arribin tard.
C. Atributiu:
Quan a l´oració principal apareix un verb copulatiu o pseudocopulatiu:
Un cotxe és el que desitjo comprar-me.
C. Preposicional:
Depenen de la preposició que regeix el verb; ara bé, davant de la conjunció que, les preposicions a, de en i amb cauen:
S´han acostumant a estudiar molt poc.
Acostumeu-lo que prengui vitamines.
C. del nom, de l´adjectiu, de l´adverbi:
L´oració substantiva pot complementar un nom, un adjectiu o un adverbi:
El ministre té la certesa de ser mal interpretat . (N)
És incapaç de recordar la data . (Adj.)
Estàvem lluny de trobar l´antídot . (Adv)

LES PROPOSICIONS SUBORDINADES ADJECTIVES

Les oracions subordinades adjectives-també anomenades relatives- funcionen dins l´oració principal com a complement d´un nom, que anomenem antecedent:
El noi (antecedent) que estudia força (O. sub. adjectiva) viu als afores de la ciutat.
L´oració subordina da adjectiva pot ser substituïda per un adjectiu (estudiós) en funció de complement del nom: el noi estudiós
ADJECTIVES ESPECIFICATIVES I EXPLICATIVES:

Les oracions adjectives poden ser de dos tipus: especificatives i explicatives:
  • Especificatives: restringeixen o limiten l´extensió significativa de l´antecedent. Ex: Els ocells que volaven molt alt van desaparèixer ràpidament. Aquí ens referim només als ocells que volaven molt alt , és a dir, que no ens referim a tots els ocells, sinó solament a uns ocells determinats-els que volaven molt alt.
  • Explicatives: Amplien o afegeixen una qualitat no essencial a l´antecedent; van sempre entre pauses (comes). Ex: Els ocells, que volaven molt alt, van desaparèixer ràpidament. Aquí ens referim a tots els ocells .
FORMES I FUNCIONS:

FORMES FUNCIONS EXEMPLES
que art. + qual Subjecte, C.Directe, C.C.Temps Aquell metge que ha operat el meu pare... Dóna´m el diari que llegeixes.
Això succeí l´any que ens vam disfressar.
a/ per a + qui a/ per a + art. + qual C.Indirecte El noi a qui tu creus culpable... El finalista, al qual han donat el premi...
pre. + què (coses) prep. + qui (persones)
prep. + art. + qual 		C. Preposicional La cada de què vam parlar no la compraré. L´actriu de qui et parlava és germana d´en Jordi.
La masovera a la qual et refereixes viu a Olot.
(prep. + ) on prep. + què
prep. + art. + qual 		C.C.Lloc La cambra on havíem passat tantes tardes... La cambra en què dormíem...
Les plataformes damunt de les quals havíem...
prep. + què prep. + qui
prep. + art. + qual 		Altres complements circumstancials La clau amb què has tancat l´armari... La situació contra la qua l lluitem...
antecedent + (prep.) art. + N. + "de + art. + qual " C. del Nom Ha vingut el rellotger, la casa del qual és molt antiga.


REMARQUES:

a) El relatiu àton QUE és la forma més usada. No va precedida de preposició i pot tenir com a antecedents persones i coses.

Els grups el que, la que, els que, les que són incorrectes quan equivalen a "art. + qual " o a què, qui :

Correcta:
El bolígraf amb el qual (o amb què) escric...

Incorrecta:

El bolígra amb el que escric...

En canvi, els grups esmentats són correctes quan equivalen respectivament a aquell que, aquella que, aquells que, aquelles que, allò que .
Escolta el que (allò que) et diu la monitora.
b) Els relatius tònics QUÈ, QUI precedits de preposició. No és gaire recomanable fer servir les formes qui i a qui en funció de subjecte i de C.D. En aquests casos és preferible usar la forma que o bé "art. + qual ".
c) Els relatius compostos EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS poden substituir els relatius invariables ( que, qui, què, on ); ara bé, cal tenir en compte:
  • El relatiu compost pot substituir el relatiu que en les oracions adjectives explicatives (Els minaires, els quals/ que fan vaga, no accepten la proposta), però no es pot fer la substitució en les especificatives.
  • És aconsellable usar les formes compostes en les construccions que puguin semblar confuses o ambigües: La cosina d´en Joan, a qui cada any visitem...A qui visitem? El dubte és ben palès. En aquests casos és preferible, doncs, usar el relatiu compost: La cosina d´en Joan, a la qual/ al qual cada any visitem...
  • Si l´antecedent és lluny del relatiu, també cal usar "art. + qual ": Aquell novel.lista té un estil madur, elegant, com el dels bons literats, el qual m´agradaria...
  • El relatiu possessiu català, que fa la funció de C.N., i que equival al castellà cuyo , és usat sobretot en la llengua escrita (La casa de Sitges, les finestres de la qual sempre són obertes...). La llengua col.loquial, en canvi, usa altres construccions (La casa de Sitges, que té les finestres sempre obertes...).
  • En català, la qual cosa és la forma neutra del relatiu compost (en castellà: lo cual, lo que ) i pot substituir un antecedent global: Els alumnes estudien força, la qual cosa ens fa pensa que aprovaran. També podem trobar les construccions: fet que, cosa/coses que : Els alumnes estudien força, fet que/ cosa que ...
d) El relatiu ON indica lloc i pot ser substituït per "prep. ( + què )/ (+ art. + qual )":
El passeig marítim, per on (pel qual) tants cops passem...
El seminari on ( en què) ens reunim és lluny d´aquí.



SUBORDINADES     ADVERBIALS
CLASSE
NEXE
EXEMPLES
Temporals
  • D’anterioritat
  • De simultaneïtat
  • De posterioritat

Abans que (no)
Quan, mentre, sempre que ...
Després que, fins que, des que ...

Comprarem el cotxe abans que no pugin els preus
Mentre mires la lluna, jo preparo l’amanida
Des que té la moto, surt tots els dissabtes
Lloc
on
Vaig anar on em vas dir
Mode
Com, com si, segons
Ho faré com m’has ensenyat
Causals
Perquè, ja que, per tal com , com quecom sigui que, atès que ...
Em quedaré a casa perquè estic malalt
Finals
Perquè, a fi que ,per tal que ...
Resa  perquè plogui molt
Consecutives
Tan(t) ...que, massa ...perquè
Corria tant que va arribar el primer
Comparatives
  • De superioritat
  • D’igualtat
  • D’inferioritat
  • De proporcionalitat

Més(...) que
Tan(t)(...) com
Menys(...) que
Com més/menys... més/menys

Menja més calçots que ningú
Menja tants calçots com jo
Menja menys calçots que jo
Com més calçots menja, menys gana té
Concessives
Encara que, malgrat que, tot i que ...
Encara que plogui, anirem a la platja
Condicionals
Si, en cas que, posat que
Si em dónes diners, et compraré el diari



Els pronoms

FUNCIÓ: substituir paraules, sintagmes o frases que han aparegut anteriorment en el text o hi han d'aparéixer.

Pronoms personals: fan referència a la primera persona o persona que parla; a la segona persona o persona que escolta; i a la tercera persona o persona o cosa de les quals es parla. Poden ser forts o febles.

Pronoms forts
                      singular              plural
1a persona     jo, mi                 nosaltres, nós
2a persona     tu, vosté             vosaltres, vós, vostés
3a persona     ell, ella               ells, elles 
reflexiu           si, ell (mateix)     si, ells (mateixos)

Pronoms febles

Poden adoptar diverses formes. Així, segons la posició dels pronoms febles, els podem classificar en:
  • proclíctics: si van davant del verb
    • reforçada: no s'apostrofa. Ex. et diu
    • elidida: s'aopostrofa. Ex. l'amaga
  • enclítics: si van darrere del verb
    • plena: porta guionet. Ex. compreu-vos, comprar-te
    • reduïda: s'apostrofa. Ex. mira'l 
Cal recordar que els pronoms van darrere de l'imperatiu, l'infinitiu i el gerundi (ex. dutxa't) i poden anar davant o darrere de les perífrasis verbals d'infinitiu i gerundi (ex. has de dutxar-te).

Tot seguit, repassarem la substitució dels complements directe, indirecte, circumstancial i també de l'atribut per pronoms febles.

Complement Directe (CD).

Pel que fa a la primera i segona persona, els pronoms que funcionen com a CD són:
  • 1a persona: EM (m'/-me/'m) en singular i ENS en plural. Ex. Mira'ns a la cara (a nosaltres). 
  • 2a persona: ET (t'/-te/'t) en singular i US en plural. Ex. Us buscà tota la nit (a vosaltres).
  • 3a persona:  el CD pot ser substituït pels pronoms febles següents:
    • ES (s'/-se/'s) si es tracta d'un acte reflexiu. Ex. Ell es pentina tots els dies (a ell mateix). 
    • EL, LA, ELS, LES (l'/-lo/'l/-los/'ls) quan el CD està introduït per articles, demostratius i possessius, i també quan el CD és un nom propi. Ex. Contemple les estrelles > Les contemple. / Tinc la teua adreça. > La tinc.
    • EN (n'/-ne/'n) quan el CD està introduït per numerals, quantitatius i indefinits. Aquest determinant continua present després de la substitució pel pronom. Ex. Comprarà melons > En comprarà. / Pere ha suspés quatre assignatures > Pere n'ha suspés quatre.
    • HO quan substitueix una oració en funció de CD o un pronom neutre (açò, això o allò). Ex. Comprarem això > Ho comprarem. / No sé què hem de fer. > No ho sé
  • Complement Indirecte (CI).

    • 1a persona: EM (m'/-me/'m) en singular i ENS en plural. Ex. Ens han reservat entrades (a nosaltres).
    • 2a persona: ET (t'/-te/'t) en singular i US en plural. Ex. T'has comprat un cotxe nou? (per a tu).
    • 3a persona: 
      • ES si es tracta d'un acte reflexiu. Ex. S'ha pentinat els cabells (a ella mateixa).
      • En la resta de casos: LI en singular i ELS en plural, tant per al masculí com per al femení. Ex. Pol va fer un regal a Mireia > Pol li va fer un regal. / Pol va fer un regal a Mireia i Irene > Pol els va fer un regal.
      • Complement Circumstancial (CC).El Complement Circumstancial (CC) pot ser substituït pels pronoms febles en o hi.
        • HI substitueix CC de manera. Ex. Has treballat de valent > Hi has treballat.
        • El CC de lloc:
          • quan és introduït per la preposició DE, és substituït per EN (n'/-ne/'n). Ex. Tornarem prompte de València > En tornarem prompte.
          • quan és introduït per altra preposició o locució prepositiva encara que continga la preposició DE, el pronom que substituirà el CC de lloc és HI. Ex. Arribaren davant d'aquella casa > Hi arribaren.
        • La resta de CC es substitueixen pel pronom HI. Ex. Tornaré tard > Hi tornaré.
        • Atribut (Atr.).L'Atribut es pot substituir pels pronoms febles següents:
          • EL, LA, ELS, LES substitueixen atributs que porten com a determinants articles, demostratius o possessius. Ex. Víctor és el director > Víctor l'és. / Aitana i Irene són les meues amigues > Aitana i Irene les són.
          • HO substitueix atributs sense determinants o qualsevol tipus d'atribut si els verbs són semblar o paréixer. Ex. La iaia està sorda > La iaia ho està. / La casa semblava deshabitada > La casa ho semblava.  
Subscriure's a: Missatges (Atom)