Visualitzacions de pàgina l'últim mes

FONÈTICA BATXILLERAT

(Font: http://www.xtec.es/~aribas4/llengua/fonetica/fonetica.htm)


Sonorització ↓ i ensordiment ↑
Sordes[p][t][k][f][s][ʃ]
Sonores[b][d][ɡ][v][z][ʒ]




Sonoritat
 Bilabial
- +
Labiodental
- +
  Dental
- +
 Alveolar
- +
  Palatal
- +
  Velar
- +
Labiovelar
- +
Oclusivapbtd(c) (ɟ)kg
Nasal  m  ɱ  n  ɲ  ŋ
Lateral  ɫ  ʎ
Vibrant  r
Bategant  ɾ
Fricativaf (v)szʃʒ
Africadat͡sd͡zt͡ʃd͡ʒ
Aproximant  β  ð  (ɹ)  j  ɣ  w



1. ELISIÓ: Quan entren en contacte la vocal final d'un mot amb la vocal inicial d'un altre, si les dues vocals són iguals: una amiga /una'miga/


o si una de les dues és una a o una e àtones:

"No t'acostes de puntetes, que el silenci em fa estremir" (pronunciat: que'l silenci'm fa'stremir)


mà esquerra [máskèra]


no sé si el vol [nosésilvòl]

2. SINALEFA: és a dir, un diftong, si les dues vocals estan en condició de formar-lo:
 
"i el poder no ho pot modificar" (pronunciat iel-po-der-nou-pot-mo-di-fi-car)
Tant si hi ha elisió com si hi ha sinalefa, ens estalviem una síl·laba.
Així, per exemple, el vers que el silenci em fa estremir té set síl·labes: que (e)l-si-len-ci (e)m-fa (e)s-tre-mir.



3. ENSORDIMENT: les consonants oclusives en posició final de mot es pronuncien totes sordes (p, t, k) quan es troben davant pausa, davant vocal o davant consonant sorda:
club [p] / actitud [t] / mag [k]
àrab escrit [p] / fred horrorós [t] / diàleg innocent [k] / sud-oest [t]
dissabte [p] / tub curt [p] / àcid sulfúric [t] / nàufrag famós [k]

arrap [aráp]
virtut
solitud
reg
gemec


4. SONORITZACIÓ:

En canvi, es pronuncien sonores (b, d, g) davant consonant sonora

tap negre [b]  dit gros [d]      ruc jove [g]      capgirar [b]        èczema: [g]         

 

Les consonants fricatives i africades es pronuncien sonores davant consonant sonora i davant vocal:
 esdevenir: [z]     pots venir: [dz]

fotògraf distret [v] / guix blau [ǯ] /     dies llargs [z]  vaig guanyar:  [dǯ]

despatx obert [ǯ ] / tots units [dz]   / les amigues [z] / dos homes [z]

Les ànimes  [z]       vaig anar [dǯ]


EXERCICI:

Sonores o sordes?
1. Plens de:
2. Disposades en:
3. Vaig rebre:
4. Abans de rifar:
5. Analisi:


Sona o s'elideix?
6. Una altra:
7. Que assistim:




5. Nasals m,n i ny es neutralitzen quan van seguides de consonant i adopten el punt d’articulació d’aquesta. Aquest tipus de neutralització s’anomena assimilació.

· Assimilació a bilabial: tren bala [trémbala]
· Assimilació a labiodental: àmfora ɱfoɾa], infern [iɱɾn]
· Assimilació a alveolar: premsa [prénsa]
· Assimilació a dental: comte [kónte]
· Assimilació a palatal: flam gelat [fláɲʤelát], enllumenar [eɲʎumenár]
· Assimilació a velar: ram gran [ráŋgrán], ben cuit [béŋkujt]


· Tl, Tll es pronuncien l.l, ll.ll

· bl, gl es pronuncien bbl, ggl

· n, l + -t o –d finals no es pronuncien tant, alt [tan], [al] parlant
· m + -b,-p finals no es pronuncien tomb [tóm] camp [cám]
· s d’aquest no es pronuncia (cat.or)
· s + r, s, o palatal no es pronuncia les roses [leròzes]
· -r final no es pronuncia (cat. or)[parlán] molt [mól][ʒemék][rék][solitút][virtút]

Emmudiments


Geminacions


Assimilacions