| Sordes | [p] | [t] | [k] | [f] | [s] | [ʃ] |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Sonores | [b] | [d] | [ɡ] | [v] | [z] | [ʒ] |
Sonoritat | Bilabial - + | Labiodental - + | Dental - + | Alveolar - + | Palatal - + | Velar - + | Labiovelar - + |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p b | t d | (c) (ɟ) | k g | |||
| Nasal | m | ɱ | n | ɲ | ŋ | ||
| Lateral | ɫ | ʎ | |||||
| Vibrant | r | ||||||
| Bategant | ɾ | ||||||
| Fricativa | f (v) | s z | ʃ ʒ | ||||
| Africada | t͡s d͡z | t͡ʃ d͡ʒ | |||||
| Aproximant | β | ð | (ɹ) | j | ɣ | w |
1. ELISIÓ: Quan entren en contacte la vocal final d'un mot amb la vocal inicial d'un altre, si les dues vocals són iguals: una amiga /una'miga/
o si una de les dues és una a o una e àtones:
"No t'acostes de puntetes, que el silenci em fa estremir" (pronunciat: que'l silenci'm fa'stremir)
mà esquerra [máskèra]
no sé si el vol [nosésilvòl]
2. SINALEFA: és a dir, un diftong, si les dues vocals estan en condició de formar-lo:
"i el poder no ho pot modificar" (pronunciat iel-po-der-nou-pot-mo-di-fi-car)
Tant si hi ha elisió com si hi ha sinalefa, ens estalviem una síl·laba.
Així, per exemple, el vers que el silenci em fa estremir té set síl·labes: que (e)l-si-len-ci (e)m-fa (e)s-tre-mir.
3. ENSORDIMENT: les consonants oclusives en posició final de mot es pronuncien totes sordes (p, t, k) quan es troben davant pausa, davant vocal o davant consonant sorda:
club [p] / actitud [t] / mag [k]
àrab escrit [p] / fred horrorós [t] / diàleg innocent [k] / sud-oest [t]
dissabte [p] / tub curt [p] / àcid sulfúric [t] / nàufrag famós [k]
arrap [aráp]
virtut
solitud
reg
gemec
virtut
solitud
reg
gemec
4. SONORITZACIÓ:
En canvi, es pronuncien sonores (b, d, g) davant consonant sonora
tap negre [b] dit gros [d] ruc jove [g] capgirar [b] èczema: [g]
Les consonants fricatives i africades es pronuncien sonores davant consonant sonora i davant vocal:
esdevenir: [z] pots venir: [dz]
fotògraf distret [v] / guix blau [ǯ] / dies llargs [z] vaig guanyar: [dǯ]
despatx obert [ǯ ] / tots units [dz] / les amigues [z] / dos homes [z]
Les ànimes [z] vaig anar [dǯ]
EXERCICI:
Sonores o sordes?
1. Plens de:
2. Disposades en:
3. Vaig rebre:
4. Abans de rifar:
5. Analisi:
Sona o s'elideix?
6. Una altra:
7. Que assistim:
5. Nasals m,n i ny es neutralitzen quan van seguides de consonant i adopten el punt d’articulació d’aquesta. Aquest tipus de neutralització s’anomena assimilació.
· Assimilació a bilabial: tren bala [trémbala]
· Assimilació a labiodental: àmfora [áɱfoɾa], infern [iɱfèɾn]
· Assimilació a alveolar: premsa [prénsa]
· Assimilació a dental: comte [kónte]
· Assimilació a palatal: flam gelat [fláɲʤelát], enllumenar [eɲʎumenár]
· Assimilació a velar: ram gran [ráŋgrán], ben cuit [béŋkujt]
· Tl, Tll es pronuncien l.l, ll.ll
· bl, gl es pronuncien bbl, ggl
· n, l + -t o –d finals no es pronuncien tant, alt [tan], [al] parlant
· m + -b,-p finals no es pronuncien tomb [tóm] camp [cám]
· s d’aquest no es pronuncia (cat.or)
· s + r, s, o palatal no es pronuncia les roses [leròzes]
· -r final no es pronuncia (cat. or)[parlán] molt [mól][ʒemék][rék][solitút][virtút] Emmudiments
Geminacions
Assimilacions
