Visualitzacions de pàgina l'últim mes

4T ESO A

　
　
　
Funcions sintàctiques

Subjecte
Persona o cosa que realitza l’acció del verb principal.
Sempre ha de concordar en nombre i persona amb el verb principal de l’oració. Si es canvia el verb (nombre i persona) no concorda amb el subjecte.		Qui?
La Clara feu el pastís.
CD complement directe (sense preposició)
Persona o cosa que rep l’acció del verb.
Mai portarà la preposició a. Excepcions: a tots, a ningú, a+pronom fort, a tothom.
El puc passivitzar i passarà a subjecte: Joan és vist per mi.
Puc substituir-la per els pronoms: el, la, els, les (la veig) 		Què? Qui?
Veig Joan.
Veig la taula.
CI complement indirecte (amb preposició a i per a)
Persona o cosa que rep el benefici o perjudici de l’acció del verb principal.
El puc substituir per Li o Els
(li escric) 		A qui? Per a qui?
Escric a Júlia.
Dono un cop al llum.
Atribut
Complement que acompanya normalment els verbs ser, estar, semblar i parèixer (sempre que no sigui lloc).
Característica d’una persona o cosa, només del subjecte.		La Maria és rossa.
La Clara està contenta.
El Marc és molt alt.
El senyal sembla verd.
P predicatiu
Una característica, d’una persona o d’una cosa, alhora del subjecte o del CD i del verb.
Morfològicament és un adjectiu (ho sabrem si canvia al canviar el gènere i/o nombre del subjecte).		Com?
La Clara treballa contenta.
El Marc camina feliç.
CCLL complement circumstancial de lloc
Una circumstància de lloc de l’acció del verb.		On?
La Clara treballa al forn.
El Marc camina pel parc.
CCM complement circumstancial de manera
Una circumstància de manera de l’acció del verb.
Morfològicament és un adverbi (ho sabrem si no canvia al canviar el gènere i/o nombre del subjecte).		Com?
La Clara treballa bé.
El Marc camina de pressa.
CCT complement circumstancial de temps
Una circumstància de temps de l’acció del verb.		Quan?
La Clara treballa cada dia.
El Marc camina de 6 a 8.
CRV complement de règim verbal
Complement que necessita el verb per tenir sentit complert i que va introduït per una preposició (a, en, de, amb).		Jo penso en tu.
M’he acostumat a llegir els diaris.
CN complement del nom
Complement que afegeix una o més característiques al nom (substantiu) que acompanya. Una de les estructures més comunes és la de preposició + SN (sintagma nominal).		　


SUBORDINADES
LES SUBORDINADES SUBSTANTIVES
　Les oracions subordinades substantives realitzen, dintre la proposició principal, qualsevol de les funcions pròpies d´un sintagma nominal o d´un sintagma preposicional (subjecte, atribut, complement directe, complement indirecte, complement preposicional, complement del nom, etc); per exemple:
La professora d´Història explica la lliçó S.N (C.D)
La professora d´Història explica que el 1979 s´aprovà l´Estatut O.sub. subst. funció C.D
La subordinació substantiva pot presentar diverses estructures:
que(conj.) + ORACIÓ= Em van dir que el fuster vindria dissabte.
(preposició +) INFINITIU= L´Helena volia sortir cada nit.
què(pronom interrogatiu) + ORACIÓ= No em preocupa què diran.
si (conjunció) + ORACIÓ = No sé si tinc els llibres de geologia. ORACIÓ SUBSTANTIVADA:
Aquesta mena d´oracions substantives de relatiu o substantivades provenen de les oracions adjectives que han sofert la pèrdua d´un antecedent genèric (persones, coses, etc) i és per aquest motiu que funcionen com a nucli del sintagma elidit.
Les que fan referència al lloc (introduïdes per on : On abans hi havia una fàbrica, ara hi ha un hort), s´han de classificar com a oracions adverbials de lloc.

(prep.) + QUI det/art + QUI
(prep. +) tot/tothom...+ QUI 		Referència a persones
(prep. +) això/allò/el...+ QUE (prep. +) tot...+ QUE Referència a coses

Exemples:
Qui menja sopes se les pensa totes.
Has de dir la veritat a qui te la demani.
Aquell qui desitgi anar de viatge...
Els qui vulguin anar d´excursió...
A la fira regalen obsequis a tots els qui en demanen.
Tothom qui en demani tindrà un obsequi.
Tots aquells /els qui en demanin tindran un obsequi.
El que diu és molt agosarat.
Allò que va escriure el periodista no és del tot cert.
Això que dius a la carta no m´ho crec.
De tot allò que vas dir, no m´ho crec.
Amb el que dius no n´hi ha prou.
FUNCIONS:

Les oracions subordinades substantives poden exercir les següents funcions sintàctiques a l´oració principal:
Subjecte:
Encapçalades per que : Em preocupa molt que no vinguis. Davant de que no es pot anteposar l´article el (a diferència del castellà); ara bé, sí que hi podem anteposar l´expressió el fet...: Em preocupa el fet que no vinguis.
Encapçalades per l´ infinitiu : No m´agrada (de) treballar al torn de nit. Aquí també es pot anteposar l´expressió el fet de a l´infinitiu: No m´agrada el fet de treballar...
Altres possibilitats: No m´importa què diran/ No m´importa si vindran/ M´agrada com escrius. C. Directe:
Les substantives en funció de C.D. compten amb les estructures bàsiques, és a dir, les d´infinitiu i les introduïdes per la conjunció que. També poden ser introduïdes per si , què, qui, com o estil directe.

Em va explicar que no vol jugar. (m'ho va explicar)
Els cosins volen pujar a les golfes . (ho volen)
Li vaig preguntar si havia trobat la clau . (li ho vaig preguntar)
Els alumnes sabien què preguntar.
Et demano qui pujarà .
Demaneu-li com ha pujat .
Em va preguntar: vols un xiclet?

C. Indirecte:

Aquesta funció només pòt ser assumida per l´oració substantiva de relatiu o substantivada:
Doneu els discos als qui vinguin a la festa. Guardem xampany per als qui arribin tard.
C. Atributiu:

Quan a l´oració principal apareix un verb copulatiu o pseudocopulatiu:
Un cotxe és el que desitjo comprar-me.
C. règim:

Depenen de la preposició que regeix el verb; ara bé, davant de la conjunció que, les preposicions a, de en i amb cauen:
S´han acostumant a estudiar molt poc.
Acostumeu-lo que prengui vitamines.
C. del nom, de l´adjectiu, de l´adverbi:
L´oració substantiva pot complementar un nom, un adjectiu o un adverbi:
El ministre té la certesa de ser mal interpretat . (N)
És incapaç de recordar la data . (Adj.)
Estàvem lluny de trobar l´antídot . (Adv)
LES PROPOSICIONS SUBORDINADES ADJECTIVES

Les oracions subordinades adjectives-també anomenades relatives- funcionen dins l´oració principal com a complement d´un nom, que anomenem antecedent:
El noi (antecedent) que estudia força (O. sub. adjectiva) viu als afores de la ciutat.
L´oració subordina da adjectiva pot ser substituïda per un adjectiu (estudiós) en funció de complement del nom: el noi estudiós
ADJECTIVES ESPECIFICATIVES I EXPLICATIVES:

Les oracions adjectives poden ser de dos tipus: especificatives i explicatives:
Especificatives: restringeixen o limiten l´extensió significativa de l´antecedent. Ex: Els ocells que volaven molt alt van desaparèixer ràpidament. Aquí ens referim només als ocells que volaven molt alt , és a dir, que no ens referim a tots els ocells, sinó solament a uns ocells determinats-els que volaven molt alt.
Explicatives: Amplien o afegeixen una qualitat no essencial a l´antecedent; van sempre entre pauses (comes). Ex: Els ocells, que volaven molt alt, van desaparèixer ràpidament. Aquí ens referim a tots els ocells . FORMES I FUNCIONS:

FORMES FUNCIONS EXEMPLES
que art. + qual Subjecte, C.Directe, C.C.Temps Aquell metge que ha operat el meu pare... Dóna´m el diari que llegeixes.
Això succeí l´any que ens vam disfressar.
a/ per a + qui a/ per a + art. + qual C.Indirecte El noi a qui tu creus culpable... El finalista, al qual han donat el premi...
pre. + què (coses) prep. + qui (persones)
prep. + art. + qual 		C. Preposicional La cada de què vam parlar no la compraré. L´actriu de qui et parlava és germana d´en Jordi.
La masovera a la qual et refereixes viu a Olot.
(prep. + ) on prep. + què
prep. + art. + qual 		C.C.Lloc La cambra on havíem passat tantes tardes... La cambra en què dormíem...
Les plataformes damunt de les quals havíem...
prep. + què prep. + qui
prep. + art. + qual 		Altres complements circumstancials La clau amb què has tancat l´armari... La situació contra la qua l lluitem...
antecedent + (prep.) art. + N. + "de + art. + qual " C. del Nom Ha vingut el rellotger, la casa del qual és molt antiga.





SUBORDINADES ADVERBIALS
　　
CLASSENEXEEXEMPLES
Temporals
D’anterioritat
De simultaneïtat
De posterioritat 		Abans que (no)
Quan, mentre, sempre que ...
Després que, fins que, des que ... 		Comprarem el cotxe abans que no pugin els preus
Mentre mires la lluna, jo preparo l’amanida
Des que té la moto, surt tots els dissabtes
LloconVaig anar on em vas dir
ModeCom, com si, segonsHo faré com m’has ensenyat
CausalsPerquè, ja que, per tal com , com quecom sigui que, atès que ...Em quedaré a casa perquè estic malalt
FinalsPerquè, a fi que ,per tal que ...Resa perquè plogui molt
ConsecutivesTan(t) ...que, massa ...perquèCorria tant que va arribar el primer
Comparatives
De superioritat
D’igualtat
D’inferioritat
De proporcionalitat 		Més(...) que
Tan(t)(...) com
Menys(...) que
Com més/menys... més/menys 		Menja més calçots que ningú
Menja tants calçots com jo
Menja menys calçots que jo
Com més calçots menja, menys gana té
ConcessivesEncara que, malgrat que, tot i que ...Encara que plogui, anirem a la platja
CondicionalsSi, en cas que, posat queSi em dónes diners, et compraré el diari


Pronoms personals: fan referència a la primera persona o persona que parla; a la segona persona o persona que escolta; i a la tercera persona o persona o cosa de les quals es parla. Poden ser forts o febles.
Pronoms forts
singular plural
1a persona jo, mi nosaltres, nós
2a persona tu, vosté vosaltres, vós, vostés
3a persona ell, ella ells, elles
reflexiu si, ell (mateix) si, ells (mateixos)

Pronoms febles

Poden adoptar diverses formes. Així, segons la posició dels pronoms febles, els podem classificar en:
proclíctics: si van davant del verb
reforçada: no s'apostrofa. Ex. et diu
elidida: s'aopostrofa. Ex. l'amaga enclítics: si van darrere del verb
plena: porta guionet. Ex. compreu-vos, comprar-te
reduïda: s'apostrofa. Ex. mira'l Cal recordar que els pronoms van darrere de l'imperatiu, l'infinitiu i el gerundi (ex. dutxa't) i poden anar davant o darrere de les perífrasis verbals d'infinitiu i gerundi (ex. has de dutxar-te).

Tot seguit, repassarem la substitució dels complements directe, indirecte, circumstancial i també de l'atribut per pronoms febles.

Complement Directe (CD).

Pel que fa a la primera i segona persona, els pronoms que funcionen com a CD són:
1a persona: EM (m'/-me/'m) en singular i ENS en plural. Ex. Mira'ns a la cara (a nosaltres).
2a persona: ET (t'/-te/'t) en singular i US en plural. Ex. Us buscà tota la nit (a vosaltres).
3a persona: el CD pot ser substituït pels pronoms febles següents:
ES (s'/-se/'s) si es tracta d'un acte reflexiu. Ex. Ell es pentina tots els dies (a ell mateix). EL, LA, ELS, LES (l'/-lo/'l/-los/'ls) quan el CD està introduït per articles, demostratius i possessius, i també quan el CD és un nom propi. Ex. Contemple les estrelles > Les contemple. / Tinc la teua adreça. > La tinc. EN (n'/-ne/'n) quan el CD està introduït per numerals, quantitatius i indefinits. Aquest determinant continua present després de la substitució pel pronom. Ex. Comprarà melons > En comprarà. / Pere ha suspés quatre assignatures > Pere n'ha suspés quatre. HO quan substitueix una oració en funció de CD o un pronom neutre (açò, això o allò). Ex. Comprarem això > Ho comprarem. / No sé què hem de fer. > No ho sé Complement Indirecte (CI).
1a persona: EM (m'/-me/'m) en singular i ENS en plural. Ex. Ens han reservat entrades (a nosaltres).
2a persona: ET (t'/-te/'t) en singular i US en plural. Ex. T'has comprat un cotxe nou? (per a tu).
3a persona:
ES si es tracta d'un acte reflexiu. Ex. S'ha pentinat els cabells (a ella mateixa).
En la resta de casos: LI en singular i ELS en plural, tant per al masculí com per al femení. Ex. Pol va fer un regal a Mireia > Pol li va fer un regal. / Pol va fer un regal a Mireia i Irene > Pol els va fer un regal. Complement Circumstancial (CC).El Complement Circumstancial (CC) pot ser substituït pels pronoms febles en o hi.
HI substitueix CC de manera. Ex. Has treballat de valent > Hi has treballat.
El CC de lloc:
quan és introduït per la preposició DE, és substituït per EN (n'/-ne/'n). Ex. Tornarem prompte de València > En tornarem prompte.
quan és introduït per altra preposició o locució prepositiva encara que continga la preposició DE, el pronom que substituirà el CC de lloc és HI. Ex. Arribaren davant d'aquella casa > Hi arribaren. La resta de CC es substitueixen pel pronom HI. Ex. Tornaré tard > Hi tornaré. Atribut (Atr.).L'Atribut es pot substituir pels pronoms febles següents:
EL, LA, ELS, LES substitueixen atributs que porten com a determinants articles, demostratius o possessius. Ex. Víctor és el director > Víctor l'és. / Aitana i Irene són les meues amigues > Aitana i Irene les són. HO substitueix atributs sense determinants o qualsevol tipus d'atribut si els verbs són semblar o paréixer. Ex. La iaia està sorda > La iaia ho està. / La casa semblava deshabitada > La casa ho semblava. http://cpnl.cat/media/upload/pdf/cnlortografia0305_editora_grup_30_19.pdf


Morfologia dels pronoms febles:


http://www.xtec.es/~mbosch31/morfolog/con_feb.html


Font: Ajuda SALT


http://www.edu.gva.es/polin/docs/webhelp/Gramatica/Morfologia/Pronoms/Pronoms_adverbials/en_(pronom).html


EL PRONOM EN


PRACTICA: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/en/index.htm


AVALUA'T: http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/pronoms_febles/html/index.htm?&skin=default&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/

Els pronoms

FUNCIÓ: substituir paraules, sintagmes o frases que han aparegut anteriorment en el text o hi han d'aparéixer.

EXERCICIS PER A PASQUA


1. Classifica les oracions segons siguen de subjecte, CD, atribut, C. Règim verbal i CI

·         Qui vulga fer l’excursió que pague les taxes.


·         Elisa no volia que l’acompanyara ningú al metge.


·         Telefona a qui haja contestat l’anunci


·         El cap de cuina fou qui organitzà la distribució de les taules del banquet.


·         Ens queixàvem del que ens havien dit. 

2.  Substitueix els sintagmes subratllats per pronoms:

Dóna a Sílvia l’imprés     


Porta els llapis a les xiques


L’home vell sempre camina per aquets parc


Ets simpàtic i també és simpàtic el teu nebot


No té sucre? No, no _____________ té

3. Substituïu els complements pels pronoms febles:

Sembla jove .........................................

Aniré demà a Barcelona.............................

Entrem a la casa.........................................

Compraré la bicicleta................................

Compraré això .....................................

Demanaren la recompensa ..................................

És psicòleg.........................................

Comunicaré la notícia a les mares........................................

Beu cervesa, si vols ...................................

Escriu una carta a Teresa ....................................


4.  Digues si aquestes paraules són pròpies del bloc oriental o de l’occidental:

granera        hui                         eixe                        xiquet                    noi                         tarda


açò                         tramús                  temera                   parli                       escombra  

5. Redacta un text on dones l'opinió personal sobre aquests temes:  (Ha de tenir un mínim de 20 línies)

L'abandonament de mascotes o El consum de drogues i alcohol en el joves.







TREBALLS QUE TENIM PENDENTS: 



Recordeu que podeu fer els treballs següents i que els haureu de lliurar com a molt tard el dia 12 de març:


1. Els escriptors del Modernisme. En aquest treball us centrareu en els escriptors més importants del període. Fareu un apartat dedicat a la seua biografia, sense extendre-vos massa i després comentareu les obres capdals.

Recordeu que els treballs han d'estar ben presentats, amb les seues parts corresponens (portada, bibliografia, apèndix...) i sense faltes d'ortografia. Valoraré que els treballs siguen personals (sense copiar directament de les fonts) i originals.



2. Treball d'ortotipografia

El que haureu de fer és el següent: Copiareu aquest text en un processador de textos (Word, Oficce...) i distribureu per paràgrafs els continguts (ESTAN TOTS JUNTS) . Assenyalareu els encapçalaments (que inventareu vosaltres per a cada paràgraf), usareu, a més, recursos com la negreta per marcar el que considereu més important.

El Modernisme





Observarem les diferiències entre els dos blocs dialectals (Aitana Ferrer: occidental) i Lluís Llach: oriental). Anota les característiques que detectes dels dos blocs:
BLOC ORIENTAL: LLUÍS LLACH 





BLOC OCCIDENTAL: AITANA FERRER:






lletra 

Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l'harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t'ha mancat en mi

Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d'un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d'argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL: LA PUBLICITAT 
 

Activitat bàsica: 

Redacta un text on contes allò que opines sobre la publicitat  enfocada als joves. T’agrada? Quins són els teus anuncis preferits? Com penses que influeix en la nostra societat els anuncis televisius? Creus que afecten la teua vida? Quines marques fan els millors anuncis?

Activitat d’aprofundiment


Activitat 1: Durant uns dies fes memòria o mira la televisió i anota quins anuncis utilitzen aquests temes com a eix de les seues campanyes.

Felicitat: Ens mostren personatges passant-s’ho molt bé i amb un somriure d’orella a orella. 
 
Prestigi: L’anunci ens mostra un nivell de vida molt alt (una gran casa, un cotxe de gamma alta, restaurants cars...) i ens vol fer creure que està al nostre abast i que ens ho mereixem. 
 
Tecnologia: L’anunci es basa en la modernitat del producte i en els avanços científics o tecnològics. Sovint empren paraules tècniques (cassei immunitas, nanosfera, bifidus...).

Joventut: Els protagonistes de l’anunci són excessivament joves d’edat per anunciar el producte, per exemple, dones jovenissímes que anuncien productes antiedat. 
 
Sexe: No importa que s’està venent, sempre ix un cos nu, generalment de dona per anunciar el producte. 
 
Humor: Un personatge lleig, animals o situacions còmiques són el pretext per anunciar un producte.






LA PUBLICITAT SEXISTA

Aquesta imatge va crear polèmica. Penses que està justificada?

Què entens tu per publicitat masclista? 

Penses que t’afecta? Et deixes influir per la imatge de la dona als mitjans de comunicació? 

Quins motius creus que hi ha darrere de la imatge publicitària de la dona? 

En quina mesura faries responsable als mitjans dels trastorns de l’alimentació?
Subscriure's a: Missatges (Atom)