RECORDATORIS PER A L'EXAMEN DE LA 2a AVALUACIÓ

Benvolguts alumnes,

Us recorde que abans de fer l'examen convidria que repassareu les instruccions dels apunts referits al comentari de text que ja tenieu al bloc però que us els torne a enllaçar, per a que els tingueu al vostre abast amb més facilitat.

Gràcies i molta sort a tots!

APUNTS DEL COMENTARI DE BATXILLERAT

PRESENTACIÓ DELS APUNTS DEL COMENTARI 

SOLUCIONARI DEL SIMULACRE  (EN CONSTRUCCIÓ)

SINTAXI

PRONOMS FEBLES, FUNCIONS

ORACIONS SUBORDINADES 

POSA'T A PROVA: 

a) Identifica el tipus d'oració: 

1. Quan obro els ulls, sovint, ni els colors ni els records no són prou nítids. 
2. Necessito uns minuts perquè l’escenari es posi a lloc. 
3. Les converses han agafat un to transcendental que no havien tingut mai. 
4.Vaig sentir, llavors, que la joventut em fugia menys.  

b) Indica a quins elements fan referència els pronoms febles subratllats i quina funciósintàctica realitzen.

5. Ningú no va menystenir els laments per la pèrdua dels enregistramentshistòrics de les llengües del Brasil. Ningú no va dir que ‘no passava res’ per haver-los perdut.

6.  Afortunadament per a tots, les llengües són acumulables. No ens cal renunciar a una per adquirir-ne una altra.

7. Afortunadament per a tots, les llengües són acumulables. No ens cal renunciar a una per adquirir-ne una altra.

8. A restablir l’equilibri ecolingüístic, hi hem de contribuir tots:  

c) TIPUS D'ORACIÓ: 

9. La campanya [...] consisteix a acompanyar el nadó d’una manera dolça i tendra.

10. un díptic elaborat juntament amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en què es proposen noms valencians arrelats al territori.11.

11. Les 6.000 caixes que s’han elaborat. 

12. de segur que pares i mares agraeixen molt aquest regal de les comares, perquè l’espera del naixement d’un fill és un dels moments més importants en la vida d’una persona.

d) Torna a escriure les frases del text següents substituint els elements subratllats en cadascuna pel pronom feble adequat. Indica’n també la funció sintàctica. 

13. agafa un full de paper blanc 

14. Col·loca el munt de fulls corregits a la dreta

15. per convertir-se en un conte perfecte del tot 

16. impedeix que sigui perfecte del tot.

 F) Torna a escriure les frases del text següents substituint els elements subratllats en cadascuna pel pronom feble adequat i digues la funció que hi fan.

17. volíem saber en què pensava
18. No faltaren interpretacions religioses ni esotèriques
19. intentaren introduir-la en un furgó.
20. s’ha trencat un dit.

SOLUCIONS: 

a) 
1. Oració subordinada (o clàusula) adverbial en funció de complement circumstancial de temps. 
2. Oració subordinada (o clàusula) adverbial en funció de complement circumstancial de finalitat.  
3. Oració (o clàusula) subordinada adjectiva (especificativa) en funció de complement de nom.  
4.Oració (o clàusula) subordinada substantiva en funció de complement directe. 

b) 

5. (els enregistraments), complement directe.  
6. (nosaltres) complement indirecte.  
7. (llengua) complement directe. 
8. (a reestablir l'equilibri...) complement de règim verbal.  

c) 

9. Subordinada substantiva en función de complement de règim verbal. 
10. Oració (o clàusula) subordinada adjectiva (especificativa) en funció de complement de nom. 
11.  Oració (o clàusula) subordinada adjectiva (especificativa) en funció de complement de nom.
12. Oració subordinada (o clàusula) adverbial en funció de complement circumstancial de causa (també es poden considerar correctes les respostes: oració adverbial no circumstancial de causa; oració interordinada causal; construcció causal). 

d) 

13. Complement directe (n’ agafa un).  
14. C.circumstancial de lloc. (Hi col·loca el munt).   
15. Complement de règim (per convertir-s’hi).  
16. complement directe (ho impedeix)

F)
17.  (Saber-ho) complement directe. 
18.  (En faltaren) complement directe. 
19.  (Introduir-la-hi) c.c.lloc
20. Se n'ha trencat un. c.directe  

FEINA DE LA 2A AVALUACIÓ

1. Activitats de Fonètica

2. Text El noruec (prova PAU) amb un text expositiu sociolingüístic (Imitatio).

3. Tres preguntes de literatura (Tasca per a Nadal)

4. Text: Raspall de Pere Calders (Tema, resum i estructura)

5. La nina del cel·lulòide, prova completa inclosa la Imitatio de relat infantil. SOLUCIONARI

7. Text d'Agustí Bartra. Activitats fetes a classe (1 a la 5), dimarts 21 acabar totes les activitats del full a casa.

6. Preguntes dels textos del dossier de Diccionari per a ociosos de Joan Fuster. * "Rellotge" i "Cadira". (Activitats 1 a la 5)

7. "Orgull", "Covardia" i "Escepticisme" (Activitats 6-12). 

8.  Preguntes 13 a 15 i resum de l'entrada (que no estava inclosa per error "Lectura", atents i atentes a les modificacions incloses ). 
9. Simulacre de l'examen, text del Gaèlic. 

 EL DOSSIER AMB LES RESPOSTES ESTÀ A LA VOSTRA DISPOSICIÓ A L'ENLLAÇ: 

RESPOSTES DEL DOSSIER NOVES 


Planificació dels següents dies de classe: 

Dimarts 11: Simulacre d'examen 
Divendres  14: Sintaxi 
Dilluns 17: dubtes i llibretes. 
Dimarts 18 examen.

LITERATURA DE LA 2A AVALUACIÓ

Com ja sabreu durant aquesta segona avaluació anem a estudiar dos autors: Joan Fuster, per a l'assaig i Vicent Andrés Estellés per a la poesia.

Durant les primeres classes anem a treballar els següents materials:

L'ASSAIG DE JOAN FUSTER

DICCIONARI PER A OCIOSOS 

A partir del dia 17 de gener anem a treballar els textos a classe, haureu de portar el dossier següent bé en paper o en format electrònic.

TEXTOS DE DICCIONARI PER A OCIOSOS PER TREBALLAR A CLASSE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DE NADAL I CORRECCIONS

1. SOLUCIONARI EL NORUEC 

 

2. PER REDACTAR EL TEXT DE SOCIOLINGÜÍSTICA

3. Preguntes contextuals del apartat 3 de literatura. Com redactar aquestes preguntes? 

Hem de fer-nos un esquema del context històric consultant els materials:

• Context històric novel·la de postguerra 

  una pàgina: http://blogs.aulabalear.org/lletres/files/2011/09/Tema-9-LITERATURA-DE-POSTGUERRA-.pdf

• Temes antics de Literatura PAU

  LITERATURA DELS 70  

• RESPOSTES DELS FRAGMENTS DE LA PLAÇA DEL DIAMANT

 Has de fixar-te en l'enfocament de la pregunta, resumir i sintetitzar al màxim 
la resposta. 
SOLUCIONS A LES TRES PREGUNTES DE L'APARTAT 3  

ALGUNS CONSELLS PER A MILLORAR: 
1. Cal introduir bé les preguntes, redactant una presentació breu de cada apartat. 
2. Recorda que cada apartat que comentes (Tipologia textual, Registre, Modalització...) 
ha d'estar ben complet i exemplificat al text, a més, 
cada afirmació que faces ha d'estar
convientment explicada, és a dir, perquè la fa servir el text. 
Exemple: la funció referencial és la pròpia dels textos expositius, 
perquè aquests pretenen informar, 
de manera objectiva, i ser rigorosos...
3. Cal que llegeixes bé els enunciats de les preguntes " Context històric",
no és igual que "context vital". 
3 B Atenció a la pregunta "d'altres tendències", ahí no va "la novel·la psicològica"
sinó el Realisme, l'exitencialisme...
4. Els textos d'opinió han de ser rigorosos i tècnics, com el text de referència. Cal fer
un desplegament de coneixements sobre la matèria (veure l'apartat "Redactar textos 
de sociolingüística). Cal no extendre'ns en l'exemple del noruec, pretén ser una refe-
rència per a que vosaltres creeu el vostre text.
5. Cal que no oblideu l'ús dels connectors que ajuden a donar forma i 
ordenar els textos. 
6. Subratlleu les obres, aporteu exemples, la majúscula als títols... RIGOR! (obres, 
períodes històrics concrets Segona República, Guerra Civil...). 
7. Fes desplegament de coneixements, ix del "to escolar" entra en "l'acadèmic", 
consulta "Com fer un text de sociolingüística". 
8. No uses abreviatures ni números, escriu, redacta... si veus que el text usa cursiva 
per marcar paraules estrangeres, fes el mateix, és la norma!
9. Les parts s'han de justificar i explicar SEMPRE 
10. ES DONEN EXEMPLES DE TOT EL QUE DIUS. 
11. A la Tipologia Textual s'han de contestar el màxim d'aspectes que veges. 

FEINA DE NADAL

Acabarem el comentari complet del Nourec inclosa la pregunta de redacció. 

Haureu de redactar les següents preguntes de literatura de 80 paraules: 

1) En quin context històric hi va aparéixer la novel·la La Plaça del Diamant? 
2) Quins altres corrents narratius hi conviuen amb l'obra? Cita alguns autors i obres (almenys dos per corrent). 
3)  Com evolucionà el gènere narratiu en els anys posteriors a la publicació de La Plaça del Diamant?

Fonts de consulta: RESPOSTES DELS FRAGMENTS VISTOS A CLASSE

 LA POSTGUERRA CONTEXT HISTÒRIC  

REPÀS DE FONÈTICA

ELISIONS (TEORIA)

ACTIVITATS, FEU LES DELS ANYS 2010 I 2011 (COMPLETES)

ACTIVITATS FONÈTICA

POSSIBLES PREGUNTES DE L'EXAMEN DE LITERATURA

POSSIBLES PREGUNTES DE L'EXAMEN

També et poden ajudar els antics temes de les proves PAU.
Durant aquesta avaluació ens centrarem en els de narrativa.

ELS SETZE TEMES DE LES PAU A LA PÀGINA LA SERP BLANCA

SETMANA DEL 28 A L'1 DE NOVEMBRE : FONÈTICA

FONÈTICA PRESENTACIÓ

ACTIVITATS 

AMPLIACIÓ 

APUNTS PLAÇA DEL DIAMANT

APUNTS

CLAUS DE LECTURA DE LA PLAÇA DEL DIAMANT (PRESENTACIÓ) 

APUNTS EN TEXT 

APUNTS RODOREDA 

TREBALLS ORALS DE VALENCIÀ 1R TRIMESTRE

EL MEU AVI, DOCUMENTAL MERCÈ RODOREDA 

FONT DELS TREBALLS: 

Has de veure el documental i contestar les següents preguntes: 

Les preguntes estan agrupades per blocs, cada bloc pertany a un alumne i cada alumne haurà de fer una exposició, basada en les preguntes, que no ocupe més de tres minuts:

• Bloc 1: El net de Rodoreda.

• Què sent el net de Rodoreda per la seua iaia? 
• Què pensa que és més important?
• Li va arribar l'èxit aviat a l'escriptora?
• Per què deixa el net de llegir La plaça del Diamanant?  

• Bloc 2: El matrimoni de Mercè Rodoreda

• Qui va convéncer Mercè de casar-se?
  
  • Com era l'oncle físicament?
  • Com evoluciona la seua relació?
  • Com es sent Mercè front aquesta situació?   
  • Com creus que afecta aquesta relació el seu caràcter?
  • Quines influències hi observes a La Plaça del Diamant d'aquests fets?
    

• Bloc 3: L'inici de la seua independència i la relació amb Obiols. 
   
• Quins passos dona Mercè per la seua independència?
  Què ha de fer quan acaba la guerra?
  De qui s'enamora?
  Qui està més enamorat dels dos segons la seua amiga i per què?
  Què veu Obiols en Mercè?

Bloc 4: El reconeixement de la Plaça del Diamant. 

• La Plaça del Diamant rep el reconeixement que es mereix immediatament?
  Saps qui recomanà a Joan Sales la novel·la? Investiga quin crític la va recomanar. Aquesta pregunta dona premi. 
• Per què creus que inicialment La Plaça del Diamant no va tenir èxit? Quina era l'opinió dels crítics? Creus que va influir el fet que Rodoreda fora una dona? Explica per què.
   

 Bloc 5: Les conseqüències de la guerra i la situació econòmica de Mercè

• Què penses de la decisió que va predre Mercè sobre la seua família?
  Per què es barallen mare i fill?
  Què va trobar la Mercè a Viena quan va anar a veure a Armand Obiols?  
• Com penses que es sentiria?  
• Què suposà per a ella aquest descobriment de la doble vida d'Obiols?

Bloc 6: Els darrers anys en la vida de Mercè

• Quan comença la construcció del personatge públic?
  Què li va dir com a últimes paraules al seu net?
• Penses que li va pesar no haver passat més temps amb la seua família i a la seua terra? Com li afectà l'exili?
• Quina reflexió d'aquest personatge fas com a escriptora? I com a persona?

2N BLOC DE PREGUNTES D'INVESTIGACIÓ

FONT DELS TREBALLS

*A la presentació hi trobareu les respostes sintètiques a les preguntes, a vosaltres us correspon reflexionar sobre la informació, ampliar-la i donar-li forma (Presentació, relació amb l'obra, conclusions...).

Bloc 7. Explica les etapes de l'obra de Mercè Rodoreda. 

Bloc 8: Influències de Mercè Rodoreda, investigació sobre els autors ressenyats a la presentació: Freud. 

Bloc 9: La novel·la psicològica, La plaça del Diamant. Característiques i orígens.

Bloc 10. Influències narratives: Virginia Woolf.

Bloc 11: Influències narratives: James Joyce i Kafka.

Bloc 12: Tècniques narratives de La Plaça del Diamant. La veu de la narradora.

Bloc 13: Característiques i estil en l'obra de Rodoreda. Símbol: els coloms. Quan hi apareixen? Quin n'és el seu significat?

Bloc 14: Símbols: l'embut, les balances i el ganivet. 

Bloc 15: Símbols: cargols, llaços, quadre de llagostes, flors i nines.  

Bloc 16: Símbols: el melic, la moto, les formes redones... 

Bloc 17. Espai i temps a la novel·la. La Barcelona de la Segona República.

Bloc 18: Dos tipus d'home: Quimet i Antoni. 

Bloc 19: Caracterització dels personatges: Mare de Quimet, senyora Enriqueta, Cintet i Mateu, Julieta i Antoni i Rita (els fills de Natàlia).

Bloc 20: De Natàlia a Colometa, l'evolució del personatge al llarg de la novel·la.  

Bloc 21: El llenguatge poètic de la novel·la. 

Bloc 22: Característiques generals del gènere novel·lístic. 

Bloc 23: Altres autors que destaquen en la narrativa de postguerra. 

Bloc 24: Altres corrents que destaquen en la mateix periode. 

Bloc 25: L'evolució del gènere narratiu. La narrativa dels 70. 

Bloc 26: Autors/es que segueixen el llegat literari de Mercè Rodoreda. 

Bloc 27: Tendències de la narrativa actual. 

Bloc 28: La influència de Marcel Proust en la novel·la. 

Bloc 29: L'existencialisme. Un corrent ideològic que marcà el segle XX i la novel·la que estudiem. 

Bloc 30: L'argument de la novel·la. La seua divisió estructural. 
 

ERRADES DETECTADES EN LA REDACCIÓ DE TEXTOS

•  Quan construïm un text expositiu cal ser objectius i transmetre rigorositat, precisió, claredat i neutralitat. 

  Hem d'evitar el següent:

• Modalitzar

-Afegir un interrogant al títol. És un recurs modalitzador, les preguntes retòriques ho són.
-Fer ús de la segona persona del singular. Cal usar la 3a per impersonalitzar.
-Afegir adjectius valoratius o adverbis. Cal usar un llenguatge neutre i objectiu.

• Afegir dades bàsiques o imprecises.Cal ser exhaustiu/va i emprar dades fidedignes i el més correctes possibles. 

• No fer sevir els recursos propis del text expositiu. Fer servir un registre poc elaborat o massa col·loquial, no usar connectors d'ordre, no ordenar de manera estructurada i per paràgrafs... 

• Fer servir oracions massa llargues i puntuades de manera poc clara. El text expositiu ha de ser molt concís i clar, perquè la seua funció és fer-se entendre.  

• Registre ambigu/col·loquial. "la tecnologia pot ajudar-te en moltes coses..." "la tecnologia pot facilitar la vida de les persones de moltes maneres difererents". 

• Triar temes "naif", massa simples i que no mostren maduresa acadèmica. 

• Sonar poc naturals, copiar d'una font... Realment saber sobre el tema alguna cosa i no repetir.  

ERRADES DETECTADES ALS TEXTOS ARGUMENTATIUS 

1. No usar la terminologia adequada per parlar de temes sociolingüístics. 

"El valencià és una llengua poc parlada a Espanya": Denota manca de coneixements sociolingüístics. Millor: "El valencià és una llengua immersa en un procés de substitució lingüística a Espanya" o "És una llengua minoritzada".

2. Partir d'anècdotes personals  

És correcte si ho demana l'exercici, sinó podria semblar poc rellevant. És millor partir d'exemples amb altres llengües; es tracta de demostrar coneixements sobre sociolingüística.


3. Fer afirmacions salvatges, un tant parcials, encara que siga per defendre un posicionament contrari, afirmacions del tipus: 

"El valencià és una llengua morta" 
"El valencià està a punt de desaparéixer" 
"La gent menysprea el valencià" 
"No he escoltat que ningú vulga aprendre valencià" 

Són opinions parcials i que no són de cap manera extrapolables.  D'entrada, donen "mal rotllo" al corrector.

4.  No dotar al text d'una extructura argumentativa eficaç. Recorda que has de treballar estratègies que donen compte del teu domini de la TIPOLOGIA ARGUMENTATIVA
 

5.  Recorda que el registre del text argumentatiu ha de ser elevat, si parles d'un tema del qual en saps molt, i vols donar mostra dels teus coneixments, has d'emprar un llenguatge ric i una argumentació que estiga ben fonamentada.

EL COMENTARI PAS A PAS. ELS APUNTS DE CLASSE

APUNTS EN FORMAT DE TEXT

L'ADEQUACIÓ I LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

L'adequació és la necessitat d'adaptar-nos a la situació comunicativa. Aquesta propietat textual ens situa davant una característica pròpia de qualsevol llengua: la variació (els diferents usos o possibilitats de comunicació). 

Els usuaris de les llengües triem, conscient o inconscientment, dins la diversitat de formes que poden ser adequades per a cada discurs comunicatiu. 

Hi ha diferents tipus de variació lingüística que es generen en funció dels factors esmentats. Al mateix temps, aquests factors es classifiquen en dos: els que depenen dels grups humans (temps, espai i grup social), factors que l'individu no pot escollir; i els que depenen de la situació comunicativa, i que un mateix individu pot experimentar una alternança entre diferents varietats. Així, existeixen els tipus de variació següents:

• Depenent del grup humà: 
  
  • Variació històrica o diacrònica. Depèn del factor temps. Les varietats històriques són les diferents varietats que una mateixa llengua ha adoptat al llarg de la seva evolució natural. Per exemple, el català de l'època de Bernat Metge era diferent del de Jacint Verdaguer, i aquest alhora diferent del català del segle XX. L'estudia la gramàtica històrica. Les varietats generacionals també s'inclouen en aquest tipus de variació.
  • Variació dialectal o diatòpica. Depèn del factor espai. Malgrat que es considerin varietats d'una mateixa llengua, el parlar d'una zona pot presentar diferències amb el de la zona contigua, separades sovint per accidents geogràfics (rius, mars, muntanyes...). Per exemple, el català de Mallorca presenta alguns trets diferents que el català del baix Ebre, o del Rosselló. L'estudia la dialectologia.
  • Variació social o diastràtica. Depèn de l'estrat social. Es tracta de les varietats que usen les classes socials diferents, com si fossin dialectes parlats en una mateixa població per grups socials diferents. Malgrat que en la societat occidental del segle XXI no hi hagi una variació gaire marcada, podem observar aquest tipus de variació en societats en què les classes socials formen grups tancats amb poca relació entre si (com el sistema de castes de l'Índia), o en altres èpoques en què la classe alta i la baixa no es mesclaven.
• Depenent de la situació comunicativa:
  
  • Variació funcional o diafàsica. Depèn de la situació comunicativa. Es tracta dels diferents registres lingüístics, que es classifiquen en formals i informals. El parlant n'escull un o l'altre en funció del tema, la intenció, el canal (oral o escrit), els interlocutors i l'àmbit d'ús.
    

  Les varietats funcionals 

   

  Les varietats lingüístiques que depenen de la situació comunicativa en què es troba el parlant d’una llengua són les varietats funcionals o registres. Els factors que defineixen i caracteritzen els registres són el camp, el canal, el grau de formalitat iel propòsit comunicatiu.
  
  
  El camp
  
  
  El camp és l’àmbit de la realitat a què fa referència el missatge. Aquest factor determina la varietat lingüística emprada ja que optem per registres diferents segons si tractem temes quotidians o especialitzats. 
  
  
  El canal  
  
  
  El canal de comunicació pot ser oral o escrit. En principi, sembla que la comunicació oral és menys formal que la comunicació escrita però cal tenir en compte també el grau d’espontaneïtat.
  
  
  El grau de formalitat 
  
  
  El grau de formalitat, que varia en funció de la relació entre els interlocutors, condiciona també l’ús d’un registre lingüístic determinat.
  
  
  El propòsit comunicatiu En funció del propòsit comunicatiu, el missatge pot ser objectiu o subjectiu i aquest fet determina el registre ja que l’objectivitat i la subjectivitat es relacionen respectivament amb la formalitat i la informalitat.
  
  

  La varietat estàndard 

  La varietat estàndard és el producte d’un procés de selecció de les formes més usuals i aptes per a la comunicació entre tots els parlants, en detriment de formes d’ús molt restringit. 
  
  
  Així doncs, és la varietat menys marcada per trets històrics, socioculturals o geogràfics. També és la varietat funcional més neutra. 
  
  
  No s’ha de confondre la llengua estàndard amb la llengua normativa, que és el resultat de reglamentar el codi lingüístic en els àmbits fonètic, morfosintàctic i lèxic. Sí que és cert que la llengua estàndard es basa en la llengua normativa. Per tant, per norma general,totes les formes estàndards són també normatives, però no a la inversa. Són essencialment els àmbits públics els que requereixen l’ús de l’estàndard. Per això, la llengua estàndard és la llengua de l’ensenyament, dels mitjans de comunicació, de la cultura, etc. A més, la varietat estàndard d’una llengua ha de comptar amb una difusió i una acceptació suficients. En les llengües majoritàries, la varietat estàndard és assumida sense problemes, però no ocorre així en les llengües minoritzades, com el català.En aquests casos, la llengua pròpia és relegada a usos familiars i informals, mentre que per als usos públics i formals es recorre a l’estàndard d’una altra llengua. Per aquest motiu, el procés de fixació de l’estàndard s’inscriu en el procés de normalització de l’ús públic de la llengua. Malgrat que la llengua estàndard ha de ser de el model de referència per a tots els membres d’una comunitat lingüística, la seva funció no és substituir les varietats geogràfiques. Al contrari, l’estàndard admet un cert grau de variació dialectal, més en la llengua oral que en la llengua escrita