Visualitzacions de pàgina l'últim mes

Qüestions normatives i repàs d'ortografia

En aquest espai oferirem consells per a la redacció de textos:

1. ELS CONNECTORS

Font: Aula virtual dels cursos de català del CNL d'Osona

http://blocs.cpnl.cat/aula-virtual-osona/category/cursos/nivell-de-suficiencia-cursos/continguts-gramaticals-nivell-de-suficiencia/connectors/

que1


1pron. [LC] Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per una preposició.  
L’home que ha vingut. El seu pare, que era mestre de Sabadell... L’aigua que passa per aquest rec. L’home que hem trobat aquest matí. El llibre que llegies. L’any que es va casar el teu germà. La darrera vegada que et vaig veure.
pron. [LC] [tenint per antecedent una proposició entera] Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que podia succeir.
 
2 pron. [LC] el que Combinació que serveix per a introduir oracions de relatiu substantives amb referència a cosa, en les quals fa de subjecte o de complement directe. Així és el que em sap més greu. Fes el que et plagui. El que has de fer és anar-te’n. Estava atent al que deien.
Truquet: si vols saber si "que" porta accent has de substituir-lo en l'oració per (el qual/la qual/els quals/les quals) 

per / per a
  1. L'avl fa una descripció detallada dels casos i de les opcions que permet un sistema clar i sense confusions per a aquelles varietats que mantenen la distinció oral entre les dos preposicions. Per tant, segons la Gramàtica normativa valenciana:
    Les preposicions per i per a
     Les preposicions per i per a poden usar-se davant de sintagmes nominals o davant d’oracions d’infinitiu. Davant de sintagmes nominals (o elements equivalents com pronoms), per a s’usa per a introduir el benefactiu, la destinació o un complement final: 
    La iaia ha fet una coca de llanda per a tu. (benefactiu)

    L’avió ix per a Londres d’ací a vint minuts. (destinació)

    La preposició per presenta un conjunt més gran de valors i introduïx diferents classes de complements, com ara els complements de causa, el complement agent en les construccions passives, el complement de lloc referit a la ruta d’un moviment o el complement de temps referit a un període més o menys precís o extens:  (causa)

    La proposta va ser ratificada per tots els assistents. (agent)
    La senda que puja al cim de la Safor passa per la
    (ruta)
    Font dels Bassiets i per la Font dels Òlbits
    .
    Per Sant Joan es fan fogueres
    (temps)

    Sempre em dius que tot ho fas per mi

    Davant d’oracions d’infinitiu la distinció entre complements causals i complements finals no és tan nítida. En general, s’usa per amb oracions que indiquen causa o mancança:

    Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat. (causa)
    Per cridar tant, t’has quedat sense postres. (causa)
    Encara estic per afaitar. (mancança)
    Tots aquells pisos estan per vendre. (mancança)


    b) En la llengua literària també és general l’ús de per en tots aquells casos en què el subjecte té un caràcter agentiu i l’oració final fa referència a la intenció del mateix subjecte de realitzar una determinada acció:

    Treballe per guanyar-me la vida. (‘perquè vull guanyar-me la vida’)
    Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (‘perquè vol aprovar tots els exàmens’)
    Hem arribat molt prompte per poder dir-te adéu. (‘perquè volem dir-te adéu’)
  2. 1. per: causa / per a: finalitat o adequació; les frases que contenen un infinitiu sense subjecte aparent i que són commutables per una expressió adverbial, són introduïdes mitjançant la preposició per: Per començar, justificarem...
    2. Infinitiu causal: per. La frase és substituïble per una oració introduïda per la conjunció per tal com i verb en indicatiu: t'han multat per infringir el codi de la circulació.
    3. Infinitiu final: per a. És substituïble per la conjunció a fi que i verb en subjuntiu: el devien contractar per a vendre a domicili.
    4. Infinitiu causal i final ensems: per. És substituïble per una oració causal introduïda per la conjunció perquè seguida del verb voler (en indicatiu i en una forma concertada amb el subjecte de l'oració principal): m'acosto a la mesa per saludar el president. Quan es tracta d'una altra mena de verb (no d'"acció voluntària") o quan l'infinitiu introduït per preposició depén d'un nom (substantiu o adjectiu), l'oració subordinada recobra el seu significat exclusiu de final i l'infinitiu hi és introduït amb per a. - Verbs com usar, emprar, fer servir, etc. introdueixen l'infinitiu amb per a (perquè no són considerats d'"acció voluntària").



 


Escrivim  perquè quan es pot substituir  per…
ja que
(valor causal)
per tal que
(valor final)
el perquè
(substantiu)
Escrivim per què quan es pot substituir per …per quina raó
(pregunta o pregunta indirecta)
pel qual / per la qual / pels quals / per les quals
(pronom relatiu)
Escrivim per a què quan es pot substituir per..per a quina cosa
(finalitat i pregunta)
Sovint apareix amb el verb ‘servir’
Exemples:
  • Vinc perquè em solucionis el problema (causal)
  • Encara no sé per què han vingut (pregunta)
  • Per a què serveix això? (finalitat i pregunta)
  • Tanca la porta perquè no faci fred (final)
  • El perquè de tot plegat (substantiu)
  • Desconec els motius per què no ha vingut (relatiu)
per estructurar idees


Interferències 
(dubtes i incorreccions)
Indicar causa
-          Perquè (+ v. Indicatiu) / ja que/ vist que / com que… 
-          Atès que/ a causa de/ gràcies a / per culpa de…
.    “degut a” causal 
     . “doncs” causal
. confusió “perquè / per què”

Indicar conseqüència
-          En conseqüència / consegüentment/ per tant/ de manera que / per això…
. gerundis de conseqüència
Indicar condició
-          Si / en cas de / a condició de / posat que…
. confusió “si no / sinó”
Indicar finalitat
-          Perquè (+ v. Subjuntiu) / a fi de / per tal que/ amb l’objectiu de… 
-          Amb la finalitat de…
. confusió “perquè / per què”
Indicar oposició
-          En canvi / al contrari/ tanmateix / ara bé… 
-          No obstant això / Malgrat això…
.  ús incorrecte de “No obstant”
Indicar objecció
-          Encara que / malgrat que / tot i que / per bé que…
. confusió “sinó / si no”

Connectors per ordenar el text

Connectors per
ordenar el text
Interferències
(dubtes i incorreccions)
Introduir el tema-          L’objectiu principal de…
-          Aquest escrit (document) tracta de…
-          Respecte a / Pel que fa / Quant a/ Sobre el tema de…
-          En relació amb / Un altre punt és / El punt següent tracta de…
. ús de connectors incorrectes:


       - “En quant a”,
       - “Pel què fa a”
       - “En relació a”
Marcar ordre-          1r / En primer lloc / Primer/ Primerament/ Per començar / D’entrada…
-          2n / En segon lloc/ Segon/ Segonament…
-          3r / En tercer lloc / Tercer / Tercerament…
-          En darrer lloc / Finalment/ En últim lloc/ Per acabar…
Fer distincions-          D’una banda / De l’altra…
-          Per un costat / Per l’altre…
-          D’altra banda/ Altrament…
-          Al contrari / En canvi…
. ús de connectors incorrectes:
- “Del contrari”
- “Pel contrari”
Continuar sobre un mateix punt-          A més a més/ A més / Així mateix…
-          Després / Tot seguit / També / Així doncs…
Posar èmfasi en un punt-          És a dir / En altres paraules/ Dit d’una altra manera…
-          S’ha de tenir en compte…
-          El més important / La idea central/ Convé ressaltar…
-          Val la pena recordar / Cal insistir en /a…
Posar exemples-          Per exemple / Un bon exemple d’això és / Com a exemple…
-          En concret / Com ara…
Resumir-          En resum / Resumint el més important…
-          En conjunt / Globalment…
Acabar-          En conclusió / En definitiva / En conseqüència/ Així doncs…
-          Per acabar / Finalment…
Col·locar un infinitiu després del connector
(“Finalment, dir que…”)

Expressar oposició i objecció


Per expressar oposició, contrast:  

Per expressar objecció:
però 
sinó (que)
ans
en canvi
al contrari
per contra
més aviat
tanmateix
amb tot
ara bé
no obstant (això)
això no obstant
per comptes de
en lloc de
contràriament
en cap cas…

encara que 
a pesar de
malgrat que
tot i que
amb tot i que
mal que
baldament
per bé que
si bé…


Conjuncions
Font: Quadern de Valencià Superior

  
GLOSSARI D'ERRADES

Font: http://www.linguistic.urv.es/praxi/glossari/llista/glos-d.htm

1. d'alguna maneraCal no abusar d'aquesta expressió, perquè sovint és supèrflua.
Cal trobar un sistema que garanteixi d'alguna manera el dret a revisió d'examen.
*La Dra. Pou opina que aquestes mesures d'alguna manera són suficients.
La Dra. Pou opina que aquestes mesures són suficients.
2. d'aquí a
La preposició a no s'ha d'ometre. Cal tenir present que les formes dins i dintre no són sinònimes d'aquesta locució.
El conseller s'ha compromès a convocar una reunió d'aquí a quinze dies.
3. *d'ara en endavant
La normativa només accepta les formes en endavant o d'ara endavant.
4. De + infinitiu
És un castellanisme quan s'utilitza amb valor condicional i s'ha de substituir per una conjunció condicional: si, en el cas que, posat que, etc.

*De produir-se aquest canvi d'assignació, caldrà veure [...]
Si es produeix aquest canvi d'assignació, caldrà veure [...]
En el cas que es produeixi aquest canvi d'assignació, caldrà veure [...]

5. *de quant en quant, *de tant en quant
La forma correcta és de tant en tant.

6.degut a


Com a conjunció causal és un castellanisme que cal substituir per a causa de, gràcies a, per culpa de, etc.

En canvi, és correcte com a participi del verb deure i com a tal té quatre terminacions: degut, deguda, deguts, degudes. En aquest cas, sol anar darrere del verb ser.

El premi que ha rebut l'equip és degut a la seva constància en la recerca.
Hem observat alguns errors en l'automatrícula deguts a la manca d'informació.

*El divendres 16 no hi haurà servei de fotocòpies degut a la revisió anual dels aparells.
El divendres 16 no hi haurà servei de fotocòpies per la revisió anual dels aparells.
7. *demés
És un castellanisme que s'ha de substituir, segons el context, per la resta, els altres, etc.

*Els demés assistents es van abstenir.
La resta d'assistents es van abstenir.
*Si excloem els dimecres, destinats a les pràctiques, els demés dies l'horari de classes és molt atapeït.
Si excloem els dimecres, destinats a les pràctiques, els altres dies l'horari de classes és molt atapeït.
8. dependent/depenent
Cal anar amb compte de no confondre aquestes dues paraules. Depenent és el gerundi del verb dependre, mentre que dependent és, d'una banda, la persona que despatxa en una botiga i, de l'altra, el contrari d'independent.
Depenent del romanent del pressupost, comprarem deu exemplars més del diccionari.
La Secció d'Habilitació, dependent de Recursos Humans, s'encarregarà també de [...]
9. des de/des que
Cal recordar que des de s'escriu separat i que la preposició de cau davant de la conjunció.


No hi ha tornat a haver vaga des del maig passat.
No hi ha tornat a haver vaga des que es van aprovar les reformes.
10. *desempenyar
Aquest verb és un castellanisme i s'ha de substituir, segons els casos, per exercir o ocupar, fer, dur a terme, etc.

*La Sra. Queralt desempenyarà provisionalment el càrrec.
La Sra. Queralt ocuparà provisionalment el càrrec.
*Esperem que les accions desempenyades pels sindicats fructifiquin.
Esperem que les accions dutes a terme pels sindicats fructifiquin.
11. desenvolupar
En sentit genèric vol dir 'fer créixer'. Per tant, val més prescindir-ne quan ens referim clarament a càrrecs, context en què són més adequats els verbs ocupar o exercir.

Aquest sistema permetrà desenvolupar el Servei.
*El Dr. Sert desenvolupa el càrrec de rector en funcions.
El Dr. Sert exerceix el càrrec de rector en funcions.
12. *despedir
La forma correcta és acomiadar. Si ens referim a treballadors amb càrrec, també es pot utilitzar destituir o separar.

13. *despreciar
És un castellanisme que s'ha de substituir, segons el context en què es trobi, per menysprear ('tenir per menys') o negligir ('no tenir en compte').

*Els professors ajudants s'han sentit despreciats en més d'una ocasió.
Els professors ajudants s'han sentit menyspreats en més d'una ocasió.
*Es tracta d'una suma gens despreciable.
Es tracta d'una suma gens menyspreable.
*A fi de ser sintètics hem despreciat les dades menys rellevants.
A fi de ser sintètics hem negligit les dades menys rellevants.
14.*desprovist/a
La forma correcta del participi és desproveït/da.

15. *diferent a
La forma correcta és diferent de.

dimensionament/dimensionat(da)
Cal no confondre aquestes dues formes derivades del verb dimensionar. La primera és un substantiu que indica l'acció i la segona és un adjectiu que indica l'efecte.

El conseller s'ha compromès a convocar una reunió d'aquí a quinze dies.
16. dins de / dintre de
En referir-nos a terminis, la forma correcta és d'aquí a. La preposició a no s'ha d'ometre.

*El conseller s'ha compromès a convocar una reunió dins de quinze dies.
El conseller s'ha compromès a convocar una reunió d'aquí a quinze dies.
17. direcció
No és sinònim d'adreça. Domicili i adreça sí que són sinònims.
18. donar compte
Vol dir 'donar explicacions o informació'. En canvi, la forma pronominal *donar-se compte és un castellanisme que cal substituir per adonar-se.



La gerent va comparèixer en roda de premsa per donar compte de l'últim balanç.
19. donat que
És una locució causal sinònima de com que o atès que.

Donat que no hem rebut tota la documentació, no podem votar la proposta.
20. doncs
És una conjunció consecutiva o il·lativa, no pas causal. A inici de frase és pròpia dels registres orals o espontanis. En el llenguatge administratiu el seu ús es redueix a la posició interna, entre comes

Aquesta Comissió ha de vetllar, doncs, pel bon funcionament de les tutories.
*T'agrairem que hi participis, doncs és una qüestió que ens afecta a tots.
T'agrairem que hi participis, perquè és una qüestió que ens afecta a tots.



Errades amb conjuncions:
1. Conjuncions copulatives La conjunció i no es transforma mai en e quan el mot següent comença per i:

Ferran ve ara mateix i intentarà portar-nos els discos.

2. Conjuncions disjuntives La conjunció o no es transforma mai en u davant d'un mot que comença per una altra o.

No sé si avisar Pere o Òscar.

3. Conjuncions adversatives Cal distingir la conjunció sinó del grup si no, format per la conjunció condicional seguida de la negació no.

No solament era un bon estudiant, sinó també un excel·lent esportista.
Si no véns abans de les vuit, no arribarem a temps al teatre.

En l'expressió no obstant això (o això no obstant) no es pot prescindir del mot això perquè
expressa quina cosa és la cosa que no obsta, expressa el complement directe.

Has fet molt bé l'examen; no obstant això, és difícil que t'atorguen la beca.
De tota manera, no obstant pot aparéixer sense això si té el complement directe:
No obstant els meus dubtes, vaig confiar en ell.

4. Conjuncions consecutives La conjunció doncs expressa conseqüència o conclusió i no pot introduir en cap cas l'expressió de la causa o el motiu.
No ha vingut a classe *doncs estava malalta.
No ha vingut a classe perquè estava malalta.
Estava malalta, doncs no ha vingut a classe.

5. Conjuncions completives No s'ha d'ometre la conjunció que quan introdueix certes oracions dependents d'un verb que expressa petició, propòsit o desig que una cosa s'esdevinga.

M'agradaria *anares al supermercat.
M'agradaria que anares al supermercat.

Tampoc no s'ha d'ometre la conjunció que darrere de l'adverbi d'afirmació sí en frases com:

Recorda que sí *l'espera, el regal.
Recorda que sí que l'espera, el regal.

Recordeu que en català cal introduir l'infinitiu de certes construccions amb la preposició a i no amb la conjunció que (com fa el castellà):

No tenen res *que dir.
 
No tenen res a dir.



De vegades s'utilitza incorrectament el mot com amb valor de conjunció completiva, ús que és
incorrecte.

Ara veureu *com tot  era veritat.
Ara veureu que tot era veritat.

6. Conjuncions temporals És un calc del castellà l'ús del mot només amb valor temporal (amb el significat 'immediatament després') davant d'un verb en infinitiu o en present de subjuntiu.

*Només eixir ens vam trobar Josep.
Així que vam eixir ens vam trobar Josep.

No et preocupes que *només vinga Pere del gimnàs li ho diré.
No et preocupes que de seguida que vinga Pere del gimnàs li ho diré
.
El mot segons no té un valor de progressivitat temporal, tal com fa el castellà:

*Segons transcorre el temps, tenim menys oportunitats d'estudiar.
A mesura que transcorre el temps, tenim menys oportunitats d'estudiar.

7. Conjuncions causals

La normativa no admet la locució *donat que.

*Donat que no hi ha consens, no podem aprovar aquesta resolució.
Atès que / Com que no hi ha consens, no podem aprovar aquesta resolució.

Recordeu que la locució degut a és un calc del castellà quan se li atribueix un valor causal. Al seu lloc poden usar-se altres locucions com ara a causa de, gràcies a, per culpa de, etc,

*Degut al mal temps no hem pogut anar a la muntanya.
  A causa del mal temps no hem pogut anar a la muntanya.
Sí que és correcta quan és participi del verb deure:
El seu problema és degut a la seua falta de caràcter.

8. Conjuncions finals Recordeu que no és correcte utilitzar la forma per a què per a expressar un valor de finalitat.

Obri la finestra *per a què entre l'aire.
Obri la finestra perquè/ per tal que/ a fi que entre l'aire.

9. Conjuncions condicionals Recordeu que no podem utilitzar la preposició de o la preposició a en sentit condicional.

*De no ser per tu no hauria arribat on he arribat.
*A no ser per tu no hauria arribat on he arribat.
Si no haguera sigut per tu no hauria arribat on he arribat.

En aquest sentit condicional tampoc no és correcta la conjunció com + subjuntiu.

*Com no s'afanye no arribarem a temps.
Si no s'afanya no arribarem a temps.

Cal substituir les expressions *a ser possible i *a poder ser per si pot ser, si és possible o
altres expressions, segons el context.

*A ser possible, vull que acabem la faena dimecres.
*A poder ser, vull que acabem la faena dimecres.
Si pot ser, vull que acabem la faena dimecres.

L'expressió castellana a no ser que s'ha de traduir per si no és que, llevat que, tret que, etc.

No firmaran el pla de pau *a no ser que el govern de Bush s'hi compromet.
No firmaran el pla de pau si no és que el govern de Bush s'hi compromet.

La locució *sempre i quan és un simple cal del castellà:

T'ho compraré *sempre i quan acabes els deures.
T'ho compraré sempre que acabes els deures.

Exercicis

1. Corregiu, si escau, les frases següents.

a) Avui no ha vingut a treballar doncs estava malalta.
____________________________________________________________________ 
b) Ha perdut les eleccions degut al seu mal caràcter.
____________________________________________________________________ 
c) Només assabentar-se de la notícia la va comunicar a son pare.
____________________________________________________________________ 
d) No tinc més preguntes que fer-te. Demà continuarem.
____________________________________________________________________ 
e) T'ajudaré sempre i quan et comprometes a fer-ho ràpidament.
____________________________________________________________________ 
f) Et pregue acceptes el regal. Te'l mereixes.
____________________________________________________________________ 
g) Van anar lliurant els exàmens segons acabaven la prova.
____________________________________________________________________ 
h) El terra de la carretera està banyat car ha plogut molt.
____________________________________________________________________ 
i) Com no acabes la carrera no trobaràs mai treball.
____________________________________________________________________ 
j) Compra'm, a ser possible, un pernil i una llauna de tonyina.
____________________________________________________________________ 
k) Han portat llibres; no obstant, no han portat tots els que demanàrem.
____________________________________________________________________ 
l) Els assistents han anat seient conforme anaven arribant a l'església.
____________________________________________________________________ 
m) El seu èxit s'ha degut al fet que estava molt preparat.
____________________________________________________________________ 
n) Li vam comprar l'enciclopèdia per a què poguera fer bé els treballs de curs.
____________________________________________________________________ 
o) Intenta pintar, a ser possible, un parell de quadres.
____________________________________________________________________ 
p) Així com el cel es va ennuvolar a poqueta nit, així el seu enteniment es va enterbolir.
____________________________________________________________________ 

q) Creu-me, t'assegure que sí vindrà. No patisques.
____________________________________________________________________ 
r) Anit vingueren al concert solament deu u onze persones.
____________________________________________________________________ 
s) L'han ajudat amb tots els seus mitjans amb tal que guanye les eleccions.
____________________________________________________________________ 
t) Pensa que només arribe has de fer-li la consulta.
____________________________________________________________________ 
u) A no ser que treballes molt, no faràs diners.
____________________________________________________________________ 
v) No obstant el teu consell, crec que finalment faré el que havia pensat.
____________________________________________________________________ 
w) Pensa que no solament és una bona persona si no també un bon metge.
____________________________________________________________________ 
x) Donat que estem tots d'acord, anem-nos-en a celebrar-ho.
____________________________________________________________________ 
y) Com vinga el teu pare, sabràs el que és bo.
____________________________________________________________________ 
z) Tret que tinguem sort, avui no agafem l'autobús.
____________________________________________________________________ 
aa) Jugarem el partit de futbol sempre i quan siguem prou jugadors.
____________________________________________________________________ 

2. Traduïu les frases següents

a) Siempre presenta los ejercicios como es debido.
____________________________________________________________________ 
b) Debido a la falta de alimentos se estan produciendo muchos muertos en Senegal.
____________________________________________________________________ 
c) A no ser por ti me hubiera rendido fácilmente.
____________________________________________________________________ 
d) Te esperaré siempre y cuando no tardes mucho.
____________________________________________________________________ 
e) Me he matriculado en Geografía e Historia y en Derecho.
____________________________________________________________________ 
f) Te avisaré nada més llegue. Tranquilo.
____________________________________________________________________ 
g) Como no termine la novela antes del diez de junio no podrá presentarse al concurso. _ 
____________________________________________________________________ 
h) Me he pasado el día rezando para que llueva, pero ni san Antonio escucha mis oraciones.
____________________________________________________________________ 
i) Me estoy poniendo nervioso conforme pasa el tiempo y observo que no termino el
trabajo.
____________________________________________________________________ 

EXEMPLES D'ERRORS EN ALGUNES CONJUNCIONS

Font: UJI
Causals
Han tancat les finestres perquè feia massa fred.
Ja que no m’ho vols dir, m’ho inventaré.
Com ja han marxat, jo no em quede més temps.
Com que ni ngú no m’atenia, me’n vaig anar.
Vist que no has acabat, no eixiràs al pati.
Atés que t’han encarregat l’edició, hauràs de rev isar-ne els originals.
Cal que procedim amb molta cautela, per tal com passem moments molt delicats.
Puix que hi teniu tanta amistat, demaneu-los-ho vosaltres mateixos.

Errors més freqüents

*degut a amb valor causal:
 *Degut a les tensions polítiques, calia arribar a una solució

A causa de les tensions polítiques, calia ar ribar a una solució. Correcte si degut és un Pp que concorda (gènere i nombre) amb el seu antecedent:

 La crisi va ser deguda al preu del petroli.
*doncs amb valor causal (si equival a perquè o ja que):
 *Et felicite ara, doncs per Nadal no podré   Et felicite ara, {ja que/perquè} per Nadal…
*D’ací o *D’aquí amb valor causal:
 *D’ací es dedueix que les investigacions són errònies  
 {D’això/Per això/Per aquest motiu} es dedueix que les investigacions són errònies.
*Posat que amb valor causal:
 *Posat que heu fet bondat, anirem d’excursió  
 {Vist que/donat que/ja que} heu fet bondat, anirem d’excursió.
 Correcte amb valor condicional:
   Posat que feu bondat, anirem d’excursió. (  Si feu bondat, anirem d’excursió.)
ConseCutives

 Va parlar de (tal) manera, que ja no el van tornar a invitar.
S’ho arreglaran de forma (tal) que tothom quedarà content.
No heu acabat el treball, de manera que no us pagarem el sou.
No heu acabat el treball; no us pagarem, doncs, el sou.
No heu acabat el treball, i no us pagarem el sou.
Corre tant que sembla un atleta professional.
Corre que sembla un atleta professional.
El glaç era tan dur, que passejàvem per damunt.
Em van regalar tantes flors, que la casa semblava un jardí.
Has insistit tant, que ha hagut de dir que sí.
Ho plantejaré tan a última hora, que ja no ho podran discutir.

Finals

Li van donar les claus perquè obrira la porta a les nou.
Li van donar les claus a fi que obr ira la porta a les nou.
“Errors” més freqüents
*Li van donar la clau per a que obrira la porta   Li van donar la clau perquè obrira la porta
*El van fer ministre per a que resolguera la situació   El van fer ministre perquè resolguera...
CondiCionals

Si hi estàs d’acord, començarem demà.
{Mentre (que)/mentres} hi haja proves en contra, no m’adheriré a la proposta.
Sols que ho admeta implícitament, l’alliberaran.
Amb que ho sol•licite és prou.
Només que passen llista el descobriran.
Posat que no hi haja problemes, començarem demà.
Llevat que hi haja problemes, començarem demà.
En cas que arr iben demà, aviseu la policia.
Construccions absolutes: Essent aix í, em quede. Rentat de nou, encara farà goig.
Errors més freqüents
??A dir veritat, em deixes de pedra   Si t’he de ser franc, em deixes de pedra.
??A jutjar pel que diu, té la raó de part seua   {Si és cert/Segons} el que diu, té la raó…
*A no ser que
  *A no ser que hi haja un miracle, la casa s’arruïnarà   Si no hi ha un miracle,…
  *Et faran fora del partit, a no ser que canvies d’idea  
   Et faran fora del partit, si no canvies d’idea.
   Et faran fora del partit, si no és que canvies d’idea.
*{A/De} no ser per
  *De no ser per tu, m’hauria ofegat   Si no haguera sigut per tu, m’hauria ofegat.
ConCessives

 Encara que haja plogut a temps, la collita no serà bona.
Per més que te’n rigues, no em faràs posar nerviós.
Malgrat que estudiava, no es presentava mai a les oposicions.
Per bé que tenia molta experiència, no el van cridar.
Tot i que és major, es conserva molt àg il.
adveRsatives

Els actors no eixien a saludar, però el públic els hi va obligar.
Encara que els actors no eixien a saludar, el públic els hi va obligar (concessiva).
El Sena no passa per Lió, sinó per París.
Era pelut però templat (templat + pelut).
No era pelut, sinó templat (pelut, no; templat, sí).



ACCENTUACIÓ
 
a)   Les paraules agudes que s’accentuen són les acabades en vocal, vocal + s, en in.
b)  Les planes, aquelles que no acaben ni en vocal, vocal + s, en, in.
c)   Les esdrúixoles s’accentuen totes.
 
Recorda la diferència entre els diftongs en castellà i valencià, i que moltes paraules que et semblaran planes són realment esdrúixoles i porten, per tant, accent. Fixa’t en paraules com família, València, glòria, magnèsia…
 
Els diftongs en valencià són: ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu. També ua, üe, üi i üo quan duen davant una q o una g.
 
Cal tenir en compte també l’anomenat accent diacrític, és a dir aquell que es fica sobre paraules homònimes (que s’escriuen de la mateixa manera) normalment monosil·làbiques, per a diferenciar-les. Ara et donaré una llista de les principals. Has de tindre en compte, però, que de vegades la igualtat es troba únicament en l’escriptura perquè hi ha diferència entre vocals obertes i tancades:
 
Amb accent diacrític:
 
Bé: de bona manera.                                 Be: nom de lletra. Ovella.
Béns: fortuna                                            Bens: ovelles
Bóta: recipient                                          Bota: verb botar. Calcer.
Déu: ser suprem                                        Deu: verb deure. Número.
Dóna: verb donar                                     Dona: muller.
És: verb ser.                                              Es: pronom feble  
Féu: perfet de fer.                                    Feu: present i imperfet de ser. Territori feudal                    
Fóra: plusquamperfet de ser                   Fora: contrari de dins.
Mà: part del cos.                                      Ma: possessiu àton
Més: quantitat                                          Mes: possessiu àton. Però. Part de l’any.
Mòlt: participi de moldre                         Molt: quantitat
Món: tot allò creat.                                   Mon: possessiu àton.
Móra: fruit                                               Mora: dona àrab.
Nét: relació familiar                                  Net: contrari de brut
Ós: animal                                                 Os: part de l’esquelet
Pèl: cabells                                                Pel: contracció de per+el
Què: pronom interrogatiu.                        Que: pronom relatiu àton. Conjunció.
Sé: verb saber                                           Se: pronom feble.
Sí: afirmació.                                            Si: condicional. Nota musical. Pit.
Sóc: del verb ser.                                      Soc: calcer de fusta.
Sòl: terra.                                                  Sol: astre. Sense companyia. Nota musical. Verb soldre
Té: verb tindre                                          Te: nom de lletra. Infusió. Pronom feble.
Ús: verb usar                                             Us: pronom feble.
Véns: verb vindre                                     Vens: verb vendre
 
 
 
 
LA DIÈRESI 
 
a)   En els diftongs creixents posem dièresi per a indicar que sona la u dels aplecs qüe, qüi, güe, güi.  Exemples: aigües, Pasqües, pingüí…
b)  Posem una dièresi sobre una i o una u quan hem de trencar un diftong i les regles d’accentuació no ens deixen. En una paraula com feina no representa cap problema, doncs el pronunciem amb un sol cop de veu. Però en la paraula veïna, es produeix un hiat, ja que separem les dues vocals. Per a assenyalar-lo, hauríem de ficar un accent sobre la i, però segons les regles d’accentuació generals, les paraules planes acabades en vocal no s’accentuen. Per a mantenir la regla el que fem és utilitzar la dièresi.
c)   Cal tenir en compte el sufixos: sí hi posarem en les paraules que acaben amb -itat, -iment, -idal. Exemples: continuïtat, decaïment esferoïdal…
     Per contra no hi ficarem als sufixos -ista, -isme, -us, -um. Exemples: egoista,                                                                                arcaisme, Pius, aquàrium.
Tampoc duen dièresi els infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs acabats en IR.
 
ELS DIFTONGS: Recorda que en valencià únicament formen diftong els grups de vocals ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu, ua, üe, üi, uo (els quatre darrers, únicament si tenen davant una G o una Q).